El Ritu Francès
El Ritu Francès: Maçoneria en estat pur
La maçoneria especulativa es va fundar en 1717 amb l'objectiu d'unir els alts valors morals que, sense ella, haurien continuat sent ignorats, i per a ser el Centre d'aquesta Unió.
D'aquesta manera, la Francmaçoneria té com a objectiu preparar la concòrdia universal i treballar per a la millora material, moral i per al perfeccionament espiritual, intel·lectual i social de tota la Humanitat prenent com a divisa els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
En aquest sentit perquè, la Maçoneria Especulativa, assumeix des dels seus orígens el compromís de convertir la seva acció i la seva mateixa raó de ser en una acció emancipadora no tan sols del Maçó sinó de la Humanitat en el seu conjunt.
En aquest context, si comparem el Ritu Francès amb altres practicats en Maçoneria i observem les diferents variants i particularitats ritualístiques del nostre Ritu, podríem tenir la impressió que aquest no té definida una especificitat unívoca i possiblement hauríem de concloure que això és així perquè l'especificitat del Ritu Francès consisteix, precisament, a no tenir cap.
I això és així, perquè des del seu gènesi i posterior evolució històrica el que avui cridem com a Ritu Francès no ha experimentat influències alienes a la Tradició simbòlica i ritual de la Maçoneria Especulativa inicial a diferència del que ha succeït amb altres ritus, per la qual cosa podríem afirmar sense risc a equivocar-nos que en el Ritu Francès es pot trobar a la «Maçoneria en estat pur».
Diversos i fonamentats estudis històrics demostren clarament que la Maçoneria practicada per les Lògies creades a França al llarg del segle XVIII van seguir fidelment els principis establerts per les Constitucions d'Anderson de 1723 per la qual cosa la seva praxi pot considerar-se, sense cap dubte, com l'herència més fidel a la voluntat constitutiva dels primers Francmaçons Especulatius del ja llunyà 1717.
Quan es comença a parlar del Ritu Francès?
L'expressió «Ritu Francès» apareix citada com a tal només a principis del segle XIX i senzillament perquè fins llavors, els maçons francesos coneixien una sola i única Maçoneria, aquella que des de sempre havien practicat en les seves Lògies.
Però llavors: quins esdeveniments històrics van portar a aquells Francmaçons a la necessitat de definir la Maçoneria que practicaven com a Ritu Francès?
Senzillament perquè en aquella conjuntura històrica, estava produint-se una eclosió de nous ritus en l'univers maçònic, com per exemple el Ritu Escocès Rectificat (gestat a França entre 1774 i 1782) o el R∴E∴A∴A∴ fundat a Charleston (els Estats Units) en 1801 i que arribarà a França en 1804 i no arrelarà a Escòcia fins al 1846.
Davant tal proliferació de nous ritus, els maçons francesos que venien practicant des de sempre la «Maçoneria de tota la vida» es van veure obligats a identificar-la com a Ritu Francès Modern per a diferenciar-la així de les noves varietats ritualístiques que, en aquell moment històric, s'estaven expandint en la pràctica ritual de les Lògies.
En 1773 es funda el Gran Orient de França i amb la creació de la nova Obediència, s'inicia un procés d'unificació i coherència ritualística que serà decisiva com a factor de cohesió del treball de les Lògies que treballaven sota els seus auspicis.
Per a dur a terme aquesta ingent tasca, es formaran comissions de treball que duguessin a terme la seva missió codificadora al llarg de 13 anys de rigorosos treballs.
En 1786, culmina la primera acció de síntesi liderada pel Germà Roëttiers de Montaleau, que va dirigir el Gran Orient de França entre 1795 i 1804.
El resultat final d'aquest enorme treball de codificació, va ser difós i imprès en 1801 sota el nom de «Régulateur du Maçon», document que recollia i unificava les tradicions simbòliques, ètiques i ritualístiques anteriors, proporcionant a les Lògies del Gran Orient de França una eficaç eina per a dur a terme els seus treballs conforme a la tradició emanada de les Constitucions d'Anderson i de la praxi maçònica dels primers francmaçons especulatius.
El Ritu francès: del segle XIX al segle XXI
Assentada perquè l'obra restauradora del Ritu Francès codificat per Roëttiers de Montaleau, durant la segona meitat del segle XIX, l'embat dels corrents filosòfics positivistes, va introduir un factor de distorsió en les Lògies Maçòniques practicants del Ritu Francès i que acabarien reflectint-se en la seva pràctica ritualística.
En 1858 s'aprova el nou Ritual denominat Murat, que reduirà el seu contingut simbòlic en benefici d'una deriva moralitzador encara que mantenint-se en l'essencial en l'òrbita del Regulateur.
En el Convent de 1877, el Gran Orient de França eliminarà l'obligació de dedicar els Treballs de les Lògies a la Glòria del Gran Arquitecte de l'Univers així com de la necessitat de proclamar la creença en un Ser Superior i en la immortalitat de l'ànima com a requisits imprescindibles per a ser admès en la Francmaçoneria.
En 1887 s'efectua una nova revisió del ritual, naixent així el Ritual Amiable, fill de l'ambient intel·lectual i filosòfic positivista i cientificista predominant en l'època.
El Ritual Amiable es mantindrà amb poques modificacions com a Ritu de Referència del Gran Orient de França fins al 1938, moment en el qual el Gran mestre Arthur Groussier, fervent republicà sòlidament compromès en el combat laic i social, va proposar una nova versió ritual del Ritu Francès amb l'objectiu que aquell recuperés la càrrega simbòlica que havia perdut amb el Ritual Amiable i l'entronqués de nou amb el Régulateur de 1801 i la seva vegada mantenint el seu perfil simbòlic, racionalista, laic i socialment compromès.
En 1938, sota l'impuls del Gran mestre Groussier, s'aprova un nou Ritual amb el qual afermarà el retrobament amb la praxi maçònica de la Maçoneria Especulativa.
El nou Ritual recupera així qüestions fonamentals com ara el Pas Sota Bena, la Cambra de Reflexió, el Testament Filosòfic, la configuració escènic-simbòlica de la cerimònia d'iniciació, l'al·lusió als Metalls, la figura del «ni vestit ni nu», les marques tradicionals de reconeixement mutu, la verificació de la cobertura del Temple, l'esment a les Constitucions d'Anderson, les hores en què els maçons obren i tanquen els seus treballs, les edats maçòniques, les repeticions de fórmules d'un Mallet a un altre, la Paraula en Ben General de l'Ordre, la Circulació del Tronc de la Vídua i l'al·locució del Venerable en formar la cadena d'Unió.
En el nou Ritual Groussier, les Tres Grans Llums de la Lògia són el Sol, la Lluna i el Venerable Mestre.
No hi ha una Mesa dels Juraments separada, sinó que el Llibre de la Llei, l'esquadra i el compàs són una extensió simbòlica de la Mesa del Venerable, mentre que els tres pilars formen un Esquadra que té com a base Orient i no a a l'inrevés.
Així mateix, la disposició dels peus en esquadra doble, en el moment de la marxa ritual comença amb peu dret, mentre que la posició d'ordre es fa de la mateixa forma que la practiquem nosaltres i que es distingeix de la posició anglosaxona d'ordre amb el colze aixecat.
Després de l'acció codificadora de Groussier, que constitueix actualment el Ritu més practicat en les Lògies de Ritu Francès, s'han produït altres fites transcendentals en el procés de retorn a les fonts de la Maçoneria Especulativa.
Entre elles, cal destacar la iniciativa que es va dur a terme en 1955 amb la creació de la Lògia «Du Devoir et de la Raison» sota l'impuls del Germà René Guilly, amb el propòsit de «restaurar» el Ritu Francès en la seva versió original a partir del Regulateur de 1801 naixent així el denominat Ritu Modern Francès Restablert.
