Maçoneria a Catalunya i Balears

L'origen de la Maçoneria

Al voltant de l'any 1000, coincidint amb l'art romànic, els picapedrers, fusters i mestres d'obra es van començar a constituir en gremis. Aquests darrers disposaven d'un cobert per guardar les eines de treball, menjar o dormir, que denominaven ‘lògia'. Amb l'arribada de l'art gòtic aquests mestres d'obra es van fer arquitectes en el sentit més actual de la paraula, i, com més creixien en importància, més es reservaren els secrets del seu ofici. Així va néixer el gremi dels maçons o mestres d'obra, format pels aprenents, els oficials o companys i els mestres, que són encara avui dia els títols o graus dels maçons actuals. Per pertànyer a aquesta confraria, calia ser presentat per un mestre que assumia el paper de padrí i que responia de les capacitats i els bons costums del seu fillol. Així funcionaven els maçons denominats ‘operatius', que amb el temps van anar evolucionant sense perdre les antigues normes de convivència, insòlitament igualitàries per l'època.

La Maçoneria, també a Catalunya, ha tingut i encara té un paper important en la vida política i social, encara que sigui amb cautela. Sempre amb discreció, sovint de forma totalment secreta a causa de la persecució que ha hagut de patir, però la Maçòneria sempre hi ha estat, tot i que que amb una presència velada.

La Maçoneria a Catalunya

El primer lligam de la Maçoneria amb Catalunya el trobem en la figura del duc Felip de Wharton, quan l’any 1728, tot just cinc anys després de la publicació de les Constitucions d’Anderson, fundava la primera lògia de l’Estat espanyol amb un grup de compatriotes anglesos. La lògia va ser fundada a Madrid, però Wharton va ser enterrat al monestir de Poblet, on encara avui és visitat per maçons que en contemplen la seva làpida.

A casa nostra, la Maçoneria no ho ha tingut gens fàcil, ja que tant l’Església com el poder polític l’han perseguida sistemàticament. Ja el 1738 va ser prohibida per la Inquisició i, més endavant, pels reis Ferran VI i Carles III. I Franco, com és ben sabut, va tenir una particular obsessió amb el contubernio judeo-masónico.

Es coneix que durant el segle xviii hi va haver diverses lògies a Catalunya, generalment integrades per militars, burgesos il·lustrats i estrangers. Aquest és el cas de la que el 1748 fundava el militar Joan Grau i que tindria com a Venerable Mestre el seu amic Lluís Bonach, també militar. La lògia va ser denunciada a la Inquisició dos anys més tard i reorganitzada el 1775, però poc temps després tots els seus dirigents tornarien a ser arrestats i la lògia destruïda.

Maçoneria napoleònica

És amb la invasió de les tropes napoleòniques que la Maçoneria s’implanta de forma sistemàtica i estructurada a Catalunya. Es tractava de lògies formades sobretot per militars francesos i membres del cos auxiliar del seu exèrcit. Però els maçons continuaven mal vistos, tant per ser massa reformistes i liberals, com per ser antipatriotes. És per això que tant les Corts de Cadis com Ferran VII prohibiren la Maçoneria. D’una forma o altra la pràctica maçònica continuaria prohibida, i per tant secreta, fins a la Revolució de Setembre del 1868 (La Gloriosa) liderada per Joan Prim, que era maçó. I és en aquest moment que la Maçoneria va arrelar amb força a Catalunya.

Maçoneria i catalanisme

Amb aquest objectiu, el 1879 les lògies barcelonines Humanidad, Silencio i La Verdad fundarien el Gran Capítol Català, del qual seria escollit president Rossend Arús, considerat el fundador de la Maçoneria catalana. El 1885, Arús i la resta de maçons catalans que el seguien constituïren la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana (més endavant Catalana-Balear), a la qual s’hi van adherir 14 lògies. Sense assolir una autonomia absoluta, Arús sí que va aconseguir signar un tractat de mutu reconeixement amb el Gran Oriente Nacional de España.

Aquest fet propiciaria un autèntic auge de la Maçoneria en terres catalanes, de manera que mai no hi ha hagut tantes lògies ni maçons a Catalunya com a la darrera meitat del segle xix.

El 1890, només a Barcelona hi havia més de quaranta tallers en actiu i, durant el període 1870-1936, es comptabilitzen més de 170 lògies catalanes. A final del segle xix fins i tot van existir publicacions maçòniques periòdiques, com Barcelona Masónica o La Concordia. 

El desastre colonial

Des de finals del segle xix i fins a l’inici de la segona dècada del segle xx, la Maçoneria, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, va viure moments difícils per diferents causes. Moltes de les lògies existents tenien entre les seves files emigrants porto-riquenys, filipins i cubans. Els cubans, els més nombrosos i influents, provenien de la tradició maçònica nord-americana, altament autonomista. De fet, el líder del moviment independentista cubà José Martí era maçó, com també ho era Augusto César Sandino, líder de la independència de Nicaragua. Per això es va acusar el moviment maçònic d’haver propiciat la fallida colonial espanyola. Tot plegat va desembocar en una nova persecució i desmembrament de les lògies a tot l’Estat espanyol. A Catalunya, a més, es vivia la Setmana Tràgica i l’afusellament del pedagog i maçó Francesc Ferrer i Guàrdia, cosa que va afectar profundament el moviment maçònic català. Mentre anaven desapareixent un gran nombre de lògies i bona part dels seus membres es convertien en germans dorments, és a dir, inactius, els tallers que encara aguantaven l’embat pertanyien majoritàriament a la Gran Lògia Simbòlica Catalana- Balear o al Gran Orient d’Espanya, les quals es van unir per formar l’Ateneu Humanitat, una entitat amb seu al número 7 del carrer d’Ataülf de Barcelona. Més endavant, l’Ateneu es dissoldria i bona part dels seus membres passarien a dependre del Gran Orient Lusità.

Avançats els anys vint del segle xx la Maçoneria catalana s’aniria recuperant, però les vicissituds, prohibicions i recels per part del poder polític i religiós continuarien. Tot i això, a les portes del 1930, els maçons catalans ja es plantejaven intervenir de forma més activa en la política del país. Alguns dels seus objectius eren unir les forces d’esquerres, impulsar un model federalista d’Estat i l’ensenyament laic.

Maçoneria i política

Als anys trenta, la Maçoneria tornaria a viure un auge important tant a Espanya com a Catalunya, cosa que es constata a les Corts Constituents del 1931, on hi havia fins a 183 maçons, els quals van tenir una gran influència en la redacció de la Constitució. També va ser forta la seva influència en el primer Govern de la Segona República, on 6 dels 11 ministres pertanyien a l’Orde. Entre ells, el president, Diego Martínez Barrio, que va ser Gran Mestre del Gran Orient d’Espanya; el ministre d’Estat, Alejandro Lerroux, i el ministre de la Guerra, Manuel Azaña.

Aquelles primeres Corts de la Segona República comptarien també amb 17 diputats catalans maçons, 10 dels quals membres d’Esquerra Republicana. A més, 2 presidents de la Generalitat, Lluís Companys i Josep Irla, i 14 consellers, també eren maçons. Paral·lelament, el 1936 s’intenta, sense èxit, crear un Gran Orient Català de caràcter independentista.

Però arribaria l’alçament militar de Franco i, de retruc, la nova ensulsiada de la Maçoneria catalana i espanyola. Poc després de l’alçament, igual que ho feia el Govern de la República espanyola, el Supremo Consejo de la Masonería també es traslladaria a Barcelona. 

Però la seva supervivència duraria tant com la Guerra Civil i, amb la victòria dels sollevats, les organitzacions maçòniques desapareixien de l’Estat. El 1940, amb la publicació de la Llei de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, apareixen les primeres lògies a l’exili. El mateix any també es crea el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, que el 1963 passaria a ser el Tribunal d’Orde Públic.

Retorna la democràcia, retorna la Maçoneria 

Tot i la prohibició i persecució duta a terme pel franquisme, es conservà una certa activitat maçònica, totalment secreta i clandestina. Algun dels seus protagonistes va ser Rafel Vilaplana, gran mestre de la Gran Logia Simbólica Española. 

 Després de dècades de dictadura i de prohibició, el 1977 la Maçoneria es torna a legalitzar i diverses obediències comencen a instal·lar lògies a diferents indrets del país. 

I així arribem al dia d’avui, en què la Maçoneria ha normalitzat la seva activitat i es poden comptar uns 6.000 maçons a tot l’Estat, la meitat dels quals, aproximadament, a Catalunya. Avui les principals grans lògies mixtes, liberals i adogmàtiques establertes en territori català són la Gran Logia de Catalunya i Balears, districte de la Gran Logia Simbólica Española, el Gran Orient de Catalunya i la Gran Logia Femenina de España.