Anticlerical?

Fals. Els maçons poden tenir qualsevol creença religiosa o no tenir cap. La Maçoneria no té absolutament res contra qualsevol institució religiosa. De fet, la Maçoneria britànica ha estat presidida tradicionalment per la mateixa corona que ostenta la primacia de l'església anglicana. És una afirmació sense cap base històrica ni sentit. En Maçoneria fins i tot hi ha sacerdots. 

Politica?

La Maçoneria no ha de tenir cap posicionament polític. Cada maçó té la seva pròpia ideologia política. La base de la Maçoneria és que en el seu si existeixin diferents tendències i això generi i enriqueixi el debat. En el si de la *GLSE li assegurem que trobarà persones de dretes, d'esquerres, que no es consideren ni de dretes ni d'esquerres, independentistes catalans o bascos i nacionalistes espanyols, dels quals voten i dels quals no.

La Maçoneria no neix per al debat polític, sinó perquè *pesonas que pensen totalment diferent tinguin un lloc on poder expressar-se amb total llibertat i respecte a les opinions dels altres. Parlem de política? Normalment no, però malgrat qualsevol diferència política, treballem i creixem junts.

Atea?

La Maçoneria és laica. Si bé la Bíblia presideix la majoria dels Temples Maçònics (entre altres elements simbòlics), el seu sentit apunta més a la Saviesa que a la religió, a la qual respecta i accepta en totes les seves manifestacions, tant cristianes com orientals. Però no les adopta com a pròpies. La nostra invocació al Gran Arquitecte de l'Univers les abasta a totes elles. La interpretació és personal, com correspon a lliurepensadors. Agnòstics i ateus tenen la mateixa dignitat entre nosaltres.

És una religió?      

 No. La Francmaçoneria no és una religió. No hi ha cap veritat revelada en què hagi de creure el Maçó, ni en què es demani creure a qui vol ingressar en Maçoneria. La GLCB no exigeix als seus membres pertànyer a cap confessió religiosa i, en conseqüència, defensa l’absoluta llibertat de consciència. És així que a les nostres lògies es troben persones de diferents religions (cristiana, jueva, musulmana o budista, entre d'altres), o sense adscripció religiosa.

Custòdia un secret?

La Maçoneria no guarda cap secret. Almenys, a cap de nosaltres ens ho han comptat… ha de ser molt secret.

Algunes vegades, es confon l'iniciàtic amb el secret. Si està recomanat viure la iniciació sense conèixer el ritu abans, és perquè ajuda a aprofundir en l'experiència interior que busca la cerimònia, d'una altra forma passaria a ser un mer tràmit. Per aquest motiu, ens reservem l'explicació dels nostres ritus i iniciacions. Però si encara així, algú persisteix en què això són “secrets”, en diferents pàgines d'internet poden trobar-se els manuals d'instrucció d'aprenenta, company i mestre, i fins i tot els rituals dels graus filosòfics. Qualsevol és totalment lliure de fer-ho. La Maçoneria implica estudi, però especialment és viure-la. L'elecció és enterament de cadascun.

Existeix divisió en la maçoneria?

Cert. Existeixen moltes organitzacions maçòniques, a Espanya podrà trobar diferents opcions. Tenim relacions fraternals amb la gran majoria. Fem reunions (tingudes conjuntes), compartim locals, entre moltes altres activitats. La Maçoneria té diferents ritus, maneres de treballar, idees de com enfocar l'organització, entre moltes altres, que generen riquesa i diversitat. Cert que en algunes ocasions les divisions són tristes i no ajuden a donar una visió homogènia de la maçoneria. No deixem de ser organitzacions humanes.

Elitista?

No acceptem fanàtics, integristes, racistes, xenòfobs ni intolerants de cap classe. En el nostre criteri de selecció no es contempla ni el poder econòmic ni el prestigi de l'aspirant. La majoria dels nostres integrants són professionals de classe mitjana (professors, metges, periodistes, advocats, músics, comercials, funcionaris...). No es requereixen estudis universitaris. Només coincidir en els valors humanístics que la Maçoneria defensa i sosté, i una inquietud interior a la recerca del creixement i perfecció d'un mateix.

Iniciàtica?

Si. La iniciació maçònica no requereix coneixements específics. No és un acte d'entrada sinó el començament d'un recorregut, una via contínua de potenciació de la qualitat humana, en el convenciment que el camí de l'Home passa per la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat. La iniciació busca un procés de reflexió interior, la generació de preguntes a un mateix, meditar sobre la posició davant la vida i la societat. Cadascun de nosaltres viu la iniciació de manera diferent, i aquí radica el seu sentit més íntim.

Esotèrica?

Esotèric és qualsevol coneixement reservat exclusivament als Iniciats. Així per exemple, esotèric és els escacs per a qui no sap com es mouen les seves peces; és a dir, per a aquell que no s'ha iniciat en els seus secrets. Esotèric és també un mapa per a qui no s'ha endinsat en els coneixements de la geografia. Esotèrica i misteriosa és una equació per a qui no sap de matemàtiques. La Maçoneria és, per tant, esotèrica, però només en aquest sentit i no en uns altres.

Pretén dominar el món?

Aquesta, amb ser la més ingènua i inversemblant de totes les injúries que ens han atribuït, és la que més ha calat en molta gent i en moltes èpoques. Avui continua viva gràcies a la moda general dels conspiranoics. És un dels prejudicis amb els quals no tenim més remei que bregar. S'ha utilitzat insidiosament la llarguíssima llista de Grans Homes (presidents, filòsofs, científics, ideòlegs, humanistes, astronautes, inventors, músics, precursors, polítics…) que van ser o són maçons, per a intentar puerilment sostenir una neciesa tan frèvola, perquè si realment hagués estat així, bastaria amb donar una ràpida lectura a tal llista per a concloure que ja estem dominant el món. Però els qui viuen la Maçoneria saben bé que això no és cert.

Ritualista?

Correcte. Un ritual és una cerimònia, com ho és l'obertura dels Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes d'una universitat, la jura de la bandera o una missa. Els nostres rituals tenen tanta solera com moltes d'elles i expressen tradicions que recorden un passat entranyable. Els rituals maçònics, que manquen de déus, dogmes i clergues, procedeixen de la decantació històrica del treball humà, del pensament, de la raó humana. En els nostres ritus, tothom sap per què fa el que fa, d'on procedeix i què significa: no hi ha *mecanicitat ni repetició sense sentit. Tot s'entén. Els rituals conserven el mètode maçònic, la iniciació, un procés d'acte esclariment o aprenentatge psicològic. Aquests rituals han estat elaborats al llarg de segles i guarden una específica “ecologia” emocional i simbòlica; són un subtil i bell equilibri de gestos i paraules que no pot ser alterat arbitràriament.

Simbòlica?

Sí. Una bandera és un símbol per a un país o regió, com també ho és una creu per a un cristià, una divisa per a un seguidor de futbol, l'estrella de David per a un jueu o un logotip per a una empresa. Provoquen emocions i unifiquen i identifiquen grups humans. Si bé els nostres símbols tenen també una significació igualment precisa, no tenen una interpretació unívoca. Per als maçons, els símbols són com a senyals col·locats en cada bifurcació del camí: indiquen l'adreça i la destinació al qual porten, però no és obligatori seguir-los.

Una dona… pot pertànyer a la maçoneria?

Per descomptat que sí. En el si de la Maçoneria liberal que nosaltres practiquem és essencial l'aportació de la dona com a Mestra de la seva pròpia arquitectura interior, amb els mateixos drets i obligacions que l'home. És ben conegut el paper crucial que la dona va jugar en les antigues societats iniciàtiques, així com la no tan infreqüent pertinença de dones als antics gremis de constructors. La Maçoneria liberal admet des de finals del segle XIX membres femenins de ple dret. Totes les lògies de la Gran Lògia de Catalunya i Balears, són per tant mixtes.

Una agència de contactes?

Qui s'acosti a nosaltres amb aquesta idea s'ha equivocat de porta. En la Maçoneria es practica la solidaritat, com és d'esperar d'una institució que predica la Fraternitat, però es detecta molt fàcilment als qui s'acosten res més que amb aquest propòsit. D'altra banda, i serveixi com a dada il·lustrativa, en els nostres tallers hi ha germans en atur en el mateix percentatge que en la resta de la societat.

Una estructura autoritària?

Un altre mite que ens agradaria aclarir. Tots els càrrecs, fins als més alts, són triats per sufragi universal, reelegibles només una vegada i per un màxim de sis anys. No reconeixem líders ni mandataris vitalicis.

Una secta?

En absolut. La Maçoneria és tot el contrari d'una secta: no busca la submissió dels seus membres a cap guru o líder, no exigeix obediència cega, no renta el cervell de les persones ni controla les seves ments (ens esforcem precisament en què cadascú pensi per si mateix), no aïlla a ningú del seu entorn familiar, no genera malaltisses dependències emocionals que costa moltíssima feina curar i no obliga els seus fidels a “lliurar tot el que tenen” per a enriquir al cap a canvi de “salvar la seva ànima”. És a l'inrevés: prepara per a cadascun dels seus membres un camí personalitzat cap al mestratge de si mateix. La Maçoneria no admet a menors d'edat en les Lògies i es dirigeix a persones lliures, dotades d'autonomia com a individus: la Lògia no sotmet als seus membres a cap mena de direcció espiritual o ideològica. El mètode maçònic no és un camí de salvació de caràcter religiós, sinó un procés d'acte esclariment continu, compatible amb qualsevol fe religiosa o esotèrica que no anul·li la llibertat de l'individu.

Una societat secreta?

No. Si fóssim secrets no tindríem una pàgina web explicant com som, què fem i on estem. Simplement no té cap sentit. Cert que en el nostre entorn moltes vegades es malinterpreta el fet de ser maçó, per això alguns dels nostres membres prefereixen no fer pública la seva pertinença a una organització maçònica. És una decisió totalment individual que la resta dels membres de l'organització hem de respectar.

Hi ha famosos en maçoneria?

Algun hi haurà, però en la GLCB no serà, perquè nosaltres no ens hem assabentat. Hi ha gent influent i rica? Perquè mirin, tampoc ens hem assabentat, almenys en la GLCB.

Viu del passat?

Si considerem que la nostra divisa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat va ser bandera de la Revolució Francesa i que els fundadors dels Estats Units d'Amèrica eren tots maçons, com ho van ser els líders de la Independència de tota Llatinoamèrica, ens sembla just congratular-nos del nostre passat. Però són ara el racisme, la xenofòbia, la degradació del planeta, el fanatisme religiós, el terrorisme, la situació de la dona, la problemàtica del Tercer Món, la generalització de la cobdícia, la pèrdua de valors ètics, els creixents abusos del poder i molts altres assumptes similars els que escalfen nostres tingudes (reunions).

Cosa d'homes?

La GLCB no fa cap distinció per gènere. Cert que existeixen organitzacions maçòniques exclusivament masculines i altres exclusivament femenines. No és el nostre cas, i si bé respectem que cada organització realitzi el camí maçònic que consideri més adequat, no considerem que la segregació per gènere faciliti el treball maçònic.

Maçoneria liberal o maçoneria regular?

La maçoneria liberal és un terme que s'utilitza per referir-se a les logies maçòniques que segueixen una filosofia més oberta i tolerants en relació amb les creences religioses i polítiques dels seus membres. Aquestes logies maçòniques solen ser més flexibles en les seves normes i requisits d'admissió i solen permetre que els seus membres expressin les seves pròpies idees i opinions de forma més lliure.

La maçoneria liberal solen ser més obertes a acceptar membres de qualsevol credo o filosofia, i no exigeixen que els seus membres comparteixin una determinada fe religiosa o política. Això es contrasta amb la maçoneria regular, que sol exigir que els seus membres acceptin l'existència d'un Déu suprem i segueixin un conjunt de principis i valors establerts.

Tot i així, és important destacar que hi ha diferents interpretacions del concepte de "maçoneria liberal", i que no tots els membres de la maçoneria comparteixen la mateixa visió de què significa ser una logia maçònica liberal. Així doncs, els termes "maçoneria liberal" i "maçoneria regular" solen ser utilitzats de forma relativa i depenen de les normes i filosofies de cada logia maçònica individual.

La GLCB La GLCB pertany a la que de manera comuna es denomina maçoneria liberal.

Costa molts diners pertànyer a la maçoneria?

Els tallers cobren un import mensual o trimestral per a cobrir les despeses de funcionament, que inclouen el manteniment dels locals i l'estructura administrativa i operativa de l'obediència. Són imports petits i la suma depèn de cada taller. Per a algunes activitats pot haver-hi càrrecs addicionals per a cobrir el cost dels materials que es lliuren o utilitzen en algunes cerimònies. 

En finalitzar els treballs és habitual realitzar un dinar o sopar en els propis locals o en algun restaurant pròxim i que es paga de manera individual.

Hi ha diferents tipus de tallers o lògies?

La maçoneria és una societat iniciàtica que utilitza rituals i cerimònies com una manera d'ensenyar i transmetre els seus valors i principis als seus membres. Aquests rituals solen incloure l'ús de símbols, simbolismes i cerimònies simbòliques que tenen un significat profund i que s'utilitzen per a guiar al membre a través de diferents graus d'iniciació. L'element principal d'identifica i marca una forma de treball d'un taller o lògia és el ritual que utilitza.Hi ha diferents ritus i per tant rituals i cerimònies en la maçoneria. 

La GLSE, i per tant la GLCB, té tallers que treballen en tres ritus diferents: El Ritu Escocès Antic i Acceptat (REAA), el Ritu Francès i el Ritu Menphis Misraim. Cada Ritu parteix d'uns principis que poden ser diversos i emfatitza alguns aspectes amb els quals cadascun pot sentir-se més còmode o representat. No n'hi ha millors ni pitjors i cadascun ha d'estudiar-los prèviament per a valorar el que cadascun li pot aportar.

Quina és la relació històrica entre la maçoneria i la ciència?

La maçoneria sempre ha estat vinculada a la ciència i a la literatura. Hi ha fins a 24 premis Nobel que han estat maçons. Destaca el premi Nobel de la Pau, però també hi ha de Medicina, de Química, de Física... La maçoneria sempre ha estat una casa molt oberta a la innovació i al debat. Ens defineix. Al final, tenim com a principi arribar al perfeccionament i a la millora de la societat i portar fos el que aprenem dins de les nostres lògies o dins dels nostres temples, aquest esperit innovador, crític. Sobretot, no considerar que hi ha una veritat absoluta. Aquesta mentalitat oberta, encara que creient la majoria de les vegades, és el que facilita que, sobretot en el segle XIX i la primera meitat del segle XX, hi hagués una innovació lligada a la maçoneria molt important.

En una societat que s'exhibeix en les xarxes socials i exacerba l'individualisme, com encaixen conceptes tradicionals associats a la maçoneria, com la discreció o la fraternitat?

En aquesta mena de societat que has descrit, costa bastant encaixar la maçoneria. Al final és una associació on el contacte entre els germans és molt habitual, en reunions, en àgapes o on sigui. Es genera una fraternitat que està molt lluny del que ens estem acostumant ara, en el sentit que és més fred i més distant. Però crec que, al final, tots volem tornar a un model de proximitat. No és un tema ja només de maçoneria, sinó de la societat. És necessari i tots volem tornar més a un tema de calor humana. 

Quins passos estan donant com a organització per a obrir-se a la societat?

La maçoneria és present en les xarxes socials. No hem obviat el canvi generacional. Avui dia cal estar en les xarxes socials, cal estar en internet. I pràcticament tota la maçoneria és present, amb més o menys intensitat, però estem tots presents. A més, és la manera d'arribar a aquesta renovació generacional que està fent la maçoneria. D'entrada, gent d'entre 30 i 40 anys ve de la mà de les xarxes i d'internet. S'està produint avui dia aquesta renovació. No estem tan allunyats de la societat actual.

Com esdevenir maçó dins de la GLCB?

Un pot estar interessat per la maçoneria, ja sigui perquè un amic t'ho ha parlat, o perquè l'ha descobert durant lectures o investigacions personals.

Si coneixeu la GLCB a través d'un amic, us pot guiar en els passos a seguir per ser candidat en un lògia i acompanyar-vos en les diferents etapes d'aquesta sol·licitud. Si no coneixeu ningú, no hi ha cap problema. Escriu a la seu de la GLCB glcb@glse.org i el teu correu serà enviat a una logia pròxima al teu domicili. Inclou una carta de motivació indicant allò que et porta a trucar a les nostres portes i un currículum en el qual has d'indicar les teves dades personals d'identificació, educació, professionals i tot allò que permeti conèixer-te millor. També pots sol·licitar ajuda per mail o trucant al telèfon +34 623 03 1714. Ens posarem en contacte amb tu, et coneixerem i t'ajudarem en la teva sol·licitud.

Cal destacar que qualsevol sol·licitud es presenta, no a la GLCB com a tal, sinó a una de les lògies que agrupa. La logia és efectivament la cèl·lula bàsica de la maçoneria. És en el marc de la seva lògia que el maçó viu la seva vida maçònica.

En la maçoneria, entrar abans dels 25 és complicat. Has d'estar estable laboralment, familiarment. Cal tenir una certa estabilitat social i econòmica per a entrar en la maçoneria, perquè al final, quan estàs estudiant, no sol ser un bon moment. Per això, se sol retardar fins als 25 anys i, normalment, fins als 30. 

No hi ha cap secret ocult en com accedir a la maçoneria. Intentem que la gent sàpiga al que ve. Primer, bandejar els tòpic, com que la maçoneria és una cosa d'influència, de poder econòmic, social. O que som molt esotèrics. Ni una cosa ni una altra. Molta gent ve o per aquest tema del poder, que està molt lluny de la realitat, o per l'esotèric. Són dos grans errors. Després hi ha un tercer grup: els que busquen un club social. 

Això són els errors típics de la gent que ens truca. Nosaltres, evidentment, al final som una fraternitat i, per tant, un grup social, però la nostra finalitat no és sortir un divendres a la nit. La nostra finalitat és la millora de la persona i qualsevol que vingui en aquest sentit l'acceptem, encara que no conegui molt bé què són els ritus i què és exactament el mètode de la maçoneria. Això es pot explicar. Estem buscant a algú que vulgui millorar a la persona, que vulgui millorar-se a si mateix, que vulgui ajudar a millorar als altres i a qui el mètode iniciàtic que tenim li digui alguna cosa. Nosaltres tenim un mètode iniciàtic, que és el principi fonamental de la maçoneria. Si creus que el mètode et pot ajudar, fantàstic. Si buscar la reflexió interior, el treball interior, també. Si no, pots buscar una altra activitat.

Quins són els filtres d'entrada?

Sempre es pregunta a la persona que truca a la porta pels motius pels quals vol entrar i què sap de nosaltres. El que es diu que la maçoneria és una secta no és cert. És més difícil entrar que sortir. S'entrevista a una persona que vulgui entrar un mínim de tres vegades, tres persones diferents. Es debat. El que ha dit, si és coherent. Si el que està dient encaixa amb el que nosaltres fem. Si ve una persona que vol fer activitat política, doncs no. Nosaltres no fem activitat política. Si està buscant treball, doncs no, ho sento. Jo estic buscant un grup on es pugui debatre i es pugui avançar. Si és així, aquí estem. 

Preguntem què és el que coneix, si sap què vol dir iniciàtic, si sap que nosaltres estem treballant amb simbologia. Aquesta simbologia per a nosaltres no és sagrada ni res, però evidentment si no li diu res, probablement no és el seu lloc. Un candidat ha d'estar segur. I si vol marxar, només ha de venir i dir: me'n vaig. No ha de fer res més. És la diferència fonamental. Ningú podrà dir que som una secta. Per a entrar fem entrevistes, per a sortir no demanem absolutament res.

Qui fa aquestes entrevistes per a ingressar en la lògia?

Les entrevistes les organitza la lògia. Organitza qui entrevista, es debat després de les tres entrevistes i es decideix si entra o no. Diem a això aplomacions. És un llenguatge intern. 

Com es jerarquitzen les lògies?

La maçoneria està jerarquitzada perquè forma part del ritual. Cada lògia té un venerable mestre que presideix i dirigeix els treballs, perquè forma part del mètode. Però el venerable mestre canvia gairebé cada any. La nostra obediència és d'un màxim de dos anys. És una institució jerarquitzada, però rotatòria. El venerable mestre passa a ser un més al finalitzar el seu mandat. Aquesta rotació de càrrecs és molt important. Forma part del mètode. 

En la nostra obediència, solem dir que el venerable mestre, el que presideix els treballs, quan deixa de presidir els treballs, passa a guardatemple. L'ofici de guardatemple és el porter, el treball més humil. Els dos oficis són igual d'importants. Aprendre a dirigir una lògia i a estar a l'aguait del que necessita la gent, perquè al final tots tenim les nostres virtuts, defectes, necessitats, com qualsevol humà. En això els maçons no som més especials. Passar de fer això i de tenir un rol principal dins del grup a tenir el rol més secundari. És un punt important en la formació d'un maçó.

Per què se li dona aquesta rellevància als símbols?

Hi ha dos factors. Pensem que quan entrem al temple, a la lògia, fem els treballs maçònics, el fem amb un ritual que ens ajuda a desconnectar de la nostra vida normal. I ens ajuda a concentrar-nos en nosaltres mateixos. Podria ser igual al que succeeix quan entres en un temple budista o en una església o en el que sigui. La finalitat és que et concentri l'intimisme. Ho complim amb el temple. És un local que té simbologia, però no és sagrada. Els maçons tenim un origen simbòlic, que són els constructors de les catedrals. Els maçons que picaven la pedra. Aquests maçons utilitzaven una sèrie d'eines (l'esquadra, el compàs...) que nosaltres també utilitzem, però per a fer aquest treball simbòlic de construcció o de la perfecció de la pedra d'un mateix. 

Aquesta simbologia el que cerca és el treball interior. No té una interpretació dogmàtica ni única, sinó que ens dona és unes eines que en un moment donat et poden dir alguna cosa i en un altre no. El que busquen és inspirar-te o moure't a aquest treball interior. Moure't a polir la pedra cúbica perfecta, la pedra polida. Altres símbols són el sòl escacat, blanc i negre, els contraris, la corda amb nusos, que significa la unió; les columnes, que es connecten amb el diví, amb el cel i amb el terrenal. Tot això el que està intentant és moure aquesta reflexió interna. El que estàs buscant és aquest constant despertar intern perquè aquest procés de reflexió i treball intern no acabi mai.

Hi ha temes vetats en el debat dins de la lògia?

Diem que intentem no parlar de política, perquè divideix, ni de religió. Són temes que si la lògia vol ho pot parlar, però que es recomana que no siguin temes de debat. Especialment en el tema religiós, perquè pensem que la religió forma part del que creu cadascun. És una cosa absolutament personal. En la nostra obediència, es pot creure i es pot no creure en res. 

Un maçó ho és per sempre?

Una persona que s'ha iniciat ja ho ha fet una vegada, no s'inicia dues vegades. Si tornes a demanar l'entrada, ho faràs com a maçó. Per a nosaltres un maçó ho és sempre.

Què m'aportarà la maçoneria?

Qualsevol persona que entre en la maçoneria busca enriquiment personal i ha de recórrer el seu camí. El que donem són eines però no guies, que és molt diferent. No tenim un manual de com una persona pot desenvolupar-se interiorment. Tenim unes eines simbòliques que no tenen una interpretació exacta.

Es pot demanar entrar a una lògia de la GLCBl sense parlar català ?

Tenim tallers que tenen els seus rituals en català i altres que ho tenen en castellà. És habitual que en els tallers s'utilitzin de manera indistinta totes dues llengües i en alguns fins i tot el francès. Intentem que cadascun s'expressi en la llengua en la qual se senti més còmode.