Maçones i maçons catalans i balears destacats

Polític, alcalde de Barcelona, diputat a les Corts i un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Polític republicà federalista, fundador del ‘Diari Català' i de "'La Campana de Gràcia', impulsor i president del I Congrés Catalanista, redactor del Memorial de Greuges, fundador i president del Centre Català.

Polític republicà federalista. Diputat i senador, va treballar per la introducció d'una legislació del treball progressista.

Advocat i polític republicà i socialista, diputat, va participar en l'elaboració del projecte d'Estatut d'Autonomia de 1932 i també en el de 1979. President del Tribunal de Cassació de Catalunya, cofundador de l'Assemblea de Catalunya.

Empresari, periodista, filantrop, promotor de l'ensenyament laic i gran impulsor del moviment lliurepensador. Fundador de la maçoneria catalana. Va deixar en llegat la Biblioteca Pública Arús i les escoles i ajuntaments de Das, a la Cerdanya, i de l'Hospitalet de Llobregat.

Polític liberal i progressista, historiador, poeta, dramaturg i periodista, figura central de la Renaixença i principal impulsor de la restauració dels Jocs Florals. Va fundar la Biblioteca-Museu Balaguer a Vilanova i la Geltrú.

Director de la Direcció d’Hidrografia. El 1822 va ser elegit diputat en Corts per Mallorca durant el Trienni Liberal (1820-1823). El palmesà va ser un dels diputats que el 1823, va votar l’impediment moral del rei. Aquest gest li havia de costar car, ja que per aquest motiu, el 1826, varen ser confiscats tots els seus béns i fou condemnat a mort. Va tenir temps de refugiar-se a Gibraltar, la seva antiga presó, i des d’allà s’embarcà a Londres, on es va exiliar.

Escriptora, autora de narracions que reflecteixen el seus viatges per tot el món, fundadora i directora de la ‘Novel·la Femenina'.

Advocat sindicalista i polític republicà independentista. President del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.

Arpista. Filla d'Ildefons Cerdà, va estudiar a Barcelona, París i Viena, on va debutar l'any 1873. Va fer una brillantíssima carrera de concertista com a arpista a Europa. Va fundar l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis el 1885, que es va dedicar a la formació de dones.

 Enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català. ‘Cerdà era maçó. Va proclama, juntament Baldomer Lostau i Prats l’estat català en favor de la llibertat de Catalunya l’any 1873. Si  Prim, Xifré, Cerdà, o Víctor Balaguer eren maçons, no era per a prendre cafè. Ells tenen un projecte nacional important per a Espanya, que ara en diríem tercera via, però que si no tira endavant, estan disposats a proclamar l’estat català per tirar endavant aquest nou país industrial, emergent i modern.’ 

‘La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample‘ (Angle Editorial). En són autors l’historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona (1954) i Mar H.Pongiluppi (1984)

Fotògraf. El seu arxiu professional és una de les principals fonts documentals de la Guerra Civil Espanyola.

Dirigent anarcosindicalista. Va fundar amb les maçones Àngels López i Amalia Domingo el 1889 la Sociedad Autónoma de Mujeres, que es va transformar en la Sociedad Progresiva Femenina a partir de 1898.

Polític republicà federalista, poeta i músic. Fundador dels Cors d'en Clavé. President de la Diputació de Barcelona i diputat.

Advocat sindicalista, polític republicà, president del Parlament de Catalunya, ministre de Marina de la República Espanyola, president de la Generalitat de Catalunya.

Científic, metge de projecció internacional. Impulsor de la frenologia, del magnetisme animal i de la fisiognomia.

Espiritista, directora de la revista ‘La Luz del Porvenir'. Va Impulsar la Sociedad Autónoma de Mujeres juntament amb Teresa Claramunt i Ángels López.

Militar, comissari general d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Va dirigir la defensa contra l'exèrcit franquista.

Metge i bacteriòleg. Descobridor de la vacuna contra el còlera.

Pedagog, polític i pensador republicà i anarquista, impulsor de l'ensenyament laic. Fundador de l'Escola Moderna.

Militar i politic.

El 1934 s'afilià a la Unión Militar Republicana Antifascista i en fou el màxim responsable a Catalunya. El 1936 Companys el nomenà cap dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat.

Ingressà a la maçoneria amb el seu germà Josep en plena guerra. Va ser Suprem Gran Comanador del Supremo Consejo Masónico de España (1957-1969).

Polític republicà federalista, conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, president del Parlament de Catalunya, president de la Generalitat a l'exili.

Republicana, lliurepensadora. Va fundar els setmanaris ‘El Progreso', ‘El Gladiador' i ‘El Libertador'. Va impulsar la Sociedad Autónoma de Mujeres juntament amb Teresa Claramunt i Amalia Domingo.

Metge, polític liberal, novel·lista, poeta i lingüista, alcalde de Reus, diputat, precursor de la psiquiatria, catedràtic de medicina legal i toxicologia, president de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

Enginyer, intel·lectual, polític i inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió.

Pedagog, dirigent sindicalista i polític marxista, secretari general de la Internacional Sindical Roja a Moscou, conseller de Justícia i Dret de la Generalitat. Autor de magnífiques traduccions al català de clàssics russos.

Polític republicà federalista, diputat, ministre de Governació i president de la República espanyola.

Militar, mariscal de camp, va encapçalar la Revolució de 1868 i va proclamar la monarquia constitucional a Espanya.

Advocat i polític, alcalde de Barcelona i principal impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n van derivar.

Tenor, va dur a terme una molt popular tasca de divulgació de la cançó tradicional catalana.

Comerciant i financer a Amèrica i Europa, filantrop i mecenes, president de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, de la Junta de Beneficència Pública, creador del cos de bombers de la ciutat de Barcelona i patrocinador de l'hospital d'Arenys de Mar.