Història de la Maçoneria 

Acta d’Unió que fa néixer el Regne Unit, unint Escòcia i Anglaterra fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya. Mitjançant l'aprovació d'aquestes lleis, que van entrar en vigor l'1 de maig de 1707, es va dissoldre els parlaments nacionals d'aquests dos regnes i se'n va crear un de sol que aglutinava les funcions dels dos desapareguts, denominat Parlament de la Gran Bretanya amb seu al Palau de Westminster.

Es crea la Gran Lògia de Londres i Westminster, fundada a Londres el dia de Sant Joan Baptista , el 24 de juny de 1717, quan quatre Lògies existents es van reunir a la casa Goose and Gridiron Ale al pati de l'església de St. Paul a Londres i es van constituir una Gran Lògia. Les quatre lògies s'havien reunit prèviament en 1716 en l'Apple-Tree Tavern, "i havent posat en la cadira al Mestre Maçó més antic (ara el Mestre d'una Lògia), es van constituir en una Gran Lògia pro tempore degudament". Va ser en aquesta reunió de 1716 que van resoldre celebrar l'Assemblea i Festa Anual i després elegir un Gran Maestre d'entre ells, la qual cosa van fer a l'any següent. Les quatre lògies van ser nomenades simplement per les tavernes on solien reunir-se, a la casa Goose and Gridiron Ale al pati de l'església de St. Paul (Lògia ara anomenada Lodge of Antiquity No. 2 ); la casa Crown Ale en Parker's Lane, prop de Drury Lane; la taverna Apple-Tree en Charles Street, Covent Garden (ara dit Lodge of Fortitude i Old Cumberland No. 12 ); i la taverna Rummer and Engrapis en Channel Row, Westminster (ara anomenat Royal Somerset House i Inverness Lodge No. IV ).

James Anderson i Jean Teophile Desaguliers publiquen les Constitucions dels francmaçons per l’ús de les lògies, el text fundacional de la Maçoneria Especulativa o moderna. Un maçó és obligat pel seu títol a obeir la Llei Moral i si comprèn bé l’Art, no serà mai un Ateu estúpid ni un llibertí irreligiós. Però encara que ls temps antics els maçons fossin obligats a cada país de pertànyer a la religió d’aquest país o d’aquesta nació, la que fos, és ara considerat més oportú de no sotmetre’ls més a aquesta religió que tots els homes accepten, tot deixant a cadascun la seva opinió particular, que consisteix a ser Homes Bons i Honrats o Homes d’Honor i de Sinceritat, siguin quines siguin les denominacions o creences que els puguin distingir.

El papa Climent XII publica la primera epístola antimaçònica: In eminenti apostolatus specula. Els maçons són condemnats a l’excomunicació. La Gran Lògia de Londres i Westminster es converteix en la Gran Lògia d’Anglaterra, que acull lògies d’arreu del món

Ferran VI proclama una Reial Cèdula que prohibeix la Maçoneria a tots els territoris de la Corona.

Apareix el primer ritual d’adopció a França, pel qual es permeten que algunes dones s’integrin amb moltes limitacions a les pràctiques maçòniques.

Neix el Gran Orient de França, que agrupa centenars de lògies menors i milers de maçons francesos.

Declaració d’independència dels Estats Units.

Els principis que regiran la Revolució Francesa, entre els quals els de la llibertat, la fraternitat i la igualtat seran compartits pels maçons.

S’estrena a Viena La flauta màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart, una òpera que recull gran part del simbolisme maçònic.

Ocupació francesa

Independència de Mèxic. La dècada següent, la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica s’independitzen, en molts casos guiades per maçons.

Els francesos marxen de la Península. Torna Ferran VII. És nomenat Inquisidor General el bisbe Francisco Javier Mier, obsessionat a perseguir la Maçoneria. Molts maçons són executats els anys següents.

Durant l'exercici del càrrec diocesà va ser elegit diputat a Corts per la província de Granada en 1813. Després del definitiu abandó dels francesos de la capital el 27 de maig de 1813. Va ocupar el seu escó a Madrid el 15 de gener de 1814. Mier va ser un dels absolutistes signants del Manifest dels Perses, sol·licitant a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis. Es va negar a prestar jurament al rei Josep Bonaparte, per la qual cosa els francesos van declarar la seva seu vacant i nuls els nomenaments realitzats pel bisbe.

Batalla de Waterloo, on hi ha generals maçons als dos bàndols: Wellington, Blücher, Gneisenau, Ney, Murat, Kellermann i Masséna, com a mínim.

Amb el començament de la guerra carlina, la regent Maria Cristina amnistia els maçons, encara que manté la prohibició de crear lògies i la pràctica maçòni­ca va continuar estant prohibida, de manera que les re­unions o tingudes, en llenguatge maçó, es van continu­ar fent en secret.

Abolició definitiva de la Inquisició. Al juliol de 1834, a l'inici de la Regència de María Cristina de Borbó, el govern liberal moderat de Francisco Martínez de la Rosa va aprovar un decret la disposició primera del qual deia: «Es declara suprimit definitivament el Tribunal de la Inquisició». Va ser la quarta i última abolició de la Inquisició a Espanya.

Neix el Sobirà Capítol Departamental de Barcelona, la primera lògia formada per catalans. 

Al juny de 1839, pròxim a signar el Conveni de Vergara, Espartero va demanar la dissolució de les Corts, al que la reina María Cristina va accedir.

Revolucions a bona part d’Europa en demanda de llibertat. Publicació del Manifest comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.

El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat el novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit.

Publicat inicialment en alemany (1848), no veu la llum a Anglaterra fins al 1850. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona meitat del segle xix i fou reeditat en nombroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

Comença el Sexenni Democràtic. El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.

El Gran Orient de França admet maçons que no siguin creients en cap Divinitat i també admet dones. Se separa així la Maçoneria tradicional o Regular de la nova Maçoneria Liberal.

Fundació de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana-Balear. El Gran Mestre serà Rossend Arús que volia impulsar la federalització de la Maçoneria espanyola i la creació de Grans Logies Regionals. Finalment la pròpia GLSRCB es va transformar en Gran Logia Española. 

En els seus orígens s'havia nodrit dels maçons de filiació republicana i militància lliurepensadora. Rosend Arús i molts altres fundadors de la GLSR Catalana havien estat iniciats o figuraven en lògies on es practicava el Ritu Francès o Modern i va impulsar un RF d’alts graus a on el darrer i últim era el Kadosh (Enciclopèdia de Llorenç Frau). 

Independència de Cuba. El gran impulsor va ser el maçó José Martí. La bandera cubana està carregada de simbologia maçònica: el triangle, l’estrella, el nombre de barres i els colors estan vinculats a la Maçoneria.

Es publica Els protocols dels Savis de Sió, un pretès llibre de l’antiguitat escrit per la policia secreta russa en què es vincula el judaisme i la Maçoneria. Va ser fet servir com a prova de càrrec contra uns i altres. Aquí neix el concepte de la conspiració judeomaçònica.

Es crea la Lliga Universal dels Francmaçons o Esperanto Framasona, que pretén assegurar l’harmonia pacífica entre les nacions i entre les Obediències. ElI Congrés Universal d’Esperanto de Boulogne-sur-Mer, agost de 1905, va ser ple d'èxits, gent dels països més diversos va parlar dels temes més versàtils, amb un únic llenguatge artificial, i van sentir l'amistat, la fraternitat i el creador d'aquell moviment que es veien entre ells.

Va comptar amb la presència de Ludwik L. Zamenhof, el creador de la nova llengua.

Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, maçó, creador de l’Escola Moderna.

Setmana Tràgica a Barcelona. Els maçons, entre d’altres, són acusats d’haver-la instigat.

Primera Guerra Mundial 

Malgrat les crides pacifistes, la majoria dels maçons seguiran la política del seu Estat i participaran en la guerra.

La GLSR Catalana- Balear es converteix en Gran Logia Española, d’àmbit estatal, i és admesa a l’Associació Maçònica Internacional.

El govern italià de Benito Mussolini afirma que feixisme i Maçoneria són incompatibles.

Dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Repressió a algunes lògies.

II República Espanyola. Al primer Govern, vuit dels tretze ministres, i un 40% dels diputats de les Corts són maçons. Es reinstaura la Generalitat de Catalunya. El nou partit hegemònic, Esquerra Republicana, té molts maçons entre els militants, entre ells Lluís Companys, Jaume Aiguader, Joan Casanovas o Josep Irla.

Franklin D. Roosevelt és nomenat president dels Estats Units. És un dels catorze presidents que han estat maçons.

Esclata la Guerra Civil Espanyola. El bàndol feixista afusella centenars de maçons