Europa
L'Aliança Maçònica Europea té com a objectiu difondre i promoure els valors i principis dels quals la maçoneria és l'hereva vigilant, en particular la llibertat de consciència, els ideals de la democràcia, la fraternitat i la dignitat humana.
Ser maçó
La maçoneria és un moviment basat en valors humanistes i filosòfics. És una aliança d'homes i dones lliures, amb una gran diversitat de nacionalitats, creences i opcions de pensament.
Ser masó, en la seva forma actual: la maçoneria és una institució que es remunta a principis del segle XVIII. És hereva de l'esperit de la Il·lustració, és a dir, d'un moment de la nostra civilització en el qual es va afirmar la creença en la perfectibilitat de l'ésser humà i en la seva capacitat per a fer avançar el món cap a un futur millor, més lliure i igualitari.
La maçoneria no és una religió, ni una secta, ni un partit polític. La maçoneria liberal, que és el corrent de la qual forma part l'AME, es defineix com adogmática, cosa que significa que no imposa cap creença als seus membres, ja que promou l'absoluta llibertat de consciència, el lliure examen i el pensament crític.
Maçoneria liberal: un pensament singular
Hi ha un interès especial a mantenir una relació amb la maçoneria liberal perquè el seu pensament es basa en fonaments íntimament lligats a tota acció política democràtica.
Què són aquestes bases?
La primera és l'axioma que l'home és responsable del seu propi destí. Aquesta responsabilitat és diferent d'una concepció que posaria com a axioma que el destí de la humanitat està exclusivament en mans d'un Déu. Per a evitar qualsevol malentès, això no significa que els francmaçons excloguin la idea d'un Déu (el percentatge de francmaçons que creïn en l'existència d'un Déu és similar, o fins i tot superior, al de la resta de la població), però sí que significa que els francmaçons consideren que l'home no ha d'esperar solucions als seus problemes d'una altra font que no sigui ell mateix.
Aquesta convicció té com a conseqüència un segon fonament que diu que els homes han de treballar per la millora de si mateixos i de la societat. Entenem, per descomptat, que això significa invertir, a través del treball, la cultura, la reflexió i l'acció, en tot el que pugui contribuir a l'adveniment d'una humanitat més il·lustrada sobre la seva pròpia naturalesa, i entenem també que aquesta inversió requereix un alt nivell de consciència de pertinença a aquesta humanitat, una consciència que reivindiquem sota el nom de fraternitat.
Aquesta necessitat de compromís de tots en un procés de millora constant de l'home i la societat no pot conèixer límits. El compromís de tots és l'exigència de la democràcia, combinada amb l'absència de límits, que és la llibertat de consciència.
Aquesta exigència de llibertat de consciència estesa a tots fa de la maçoneria una institució que és tot el contrari a una capella. No es tracta de rebutjar l'interès de l'expressió de les religions, es tracta de considerar que no es pot limitar a una forma de confiscació intel·lectual que consistiria en el fet que la paraula que emana de les religions tindria més valor perquè es diu en nom de Déu, és a dir, fora d'un procés democràtic. Per descomptat, ningú té por de Déu, i no volem que les observacions relatives a les prohibicions religioses es responguin amb la paraula Déu, evacuant així fàcilment la part molt humana de la construcció de les recomanacions i prohibicions religioses. Tanmateix, això no implica que aquestes recomanacions i prohibicions estiguin desproveïdes de tot valor polític, però la seva manera de construcció no democràtic i, sobretot, el caràcter fix d'aquestes normes i prohibicions, que no poden ser impugnades, justifiquen que qualsevol poder polític la missió del qual sigui actuar sobre l'evolució de les societats hagi de separar-se clarament del poder religiós, que pot ser una ajuda, però que la majoria de les vegades és un obstacle, com podem veure, per exemple, en la qüestió dels drets de les dones...
El nostre enfocament té en compte una dimensió política essencial: malgrat un discurs centrat en la fraternitat dels homes que suposadament prové d'un mateix creador, la realitat històrica no sempre dona suport a aquesta afirmació de la realitat d'una fraternitat interreligiosa, fins i tot estesa a tots els éssers humans; en el millor dels casos, es manifesta en la recomanació d'una coexistència pacífica (que es pot dir comunitarisme), excloent als ateus, en lloc d'una veritable igualtat/fraternitat
Per a ser clars, els maçons són els hereus de la filosofia de la Il·lustració, volen que els éssers humans es governin a si mateixos, que siguin capaços d'examinar críticament a les autoritats tradicionals, per tant també els preceptes religiosos i el paper que juguen en la societat: la religió ha d'estar separada del poder polític. No obstant això, els maçons mai ataquen la fe en un Déu, i respecten la llibertat de cada individu de creure o no en ell.
Les exigències de responsabilitat, de treball en favor d'una societat millor i més il·lustrada, d'una humanitat més lliure i igualitària, de compromís, de democràcia, de tolerància, de llibertat de consciència, han de fer de la Maçoneria un interlocutor privilegiat de les institucions la legitimitat de les quals i l'acció de les quals són justificades en última instància pel poble.
