Maçoneria i l'Educació

Si s'estudia el significat de l'educació a través de la nostra història, si analitzem les propostes que s'han plantejat, les polèmiques que s'han desfermat, i els debats públics que s'han realitzat, trobarem que aquests són elements indispensables per fer propostes viables i concretes per al present, i són les bases per projectar el futur, amb l'objectiu central de considerar l'educació com un propòsit nacional i/o universal.

Només d'aquesta manera l'educació pot respondre el transcendental repte que enfronta en aquest moment, és a dir, la superació de les grans tensions d'avui entre el fet local i el fet mundial, entre el fet universal i el fet singular, entre la tradició i la modernitat, entre el llarg termini i el curt termini, entre la competència indispensable i la preocupació per la igualtat d'oportunitats, entre l'extraordinari desenvolupament dels coneixements i la capacitat d'assimilació de l'ésser humà, en fi, entre el fet espiritual i el fet material.

Per analitzar els antecedents, programar el present i projectar el futur, ens hem de preguntar: Quin és el veritable sentit de l'educació? Quin significat té per a nosaltres com a éssers humans? Es compadeix aquest nivell d'instrucció elemental amb una aspiració realment sentida?

L'educació a través del temps ha estat afectada per les tendències econòmiques dels pobles. Actualment, per a la majoria dels analistes, el model de desenvolupament neoliberal és incompatible amb l'enfortiment necessari dels sectors socials del desenvolupament. Però el Banc Mundial s'ho mira d'una altra manera: "El bon funcionament dels mercats engendra en forma usual i natural una justícia social més gran". La distància entre les cites dels experts i la realitat social sembla que cada cop s'amplia més. El neoliberalisme privilegia el mercat sobre l'estat i promou la inserció internacional a costa d'una enorme fragmentació social, considera que el creixement econòmic porta al desenvolupament i l'equitat social, posterga la solució dels problemes de desigualtat i pobresa amb la il·lusió que la lliure competència dona lloc a una justícia social més gran. No cal globalitzar la pobresa, l'analfabetisme, la desocupació, el fanatisme, l'exclusió social. Globalitzem el benestar, la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Els països desenvolupats han de canalitzar els seus esforços cap a la generalització d'una vida digna, que sigui un valor per al servei de tothom.

La globalització ha donat resultats gens satisfactoris. Vegem alguns indicadors: la participació en l'ingrés del 20% més ric de la població mundial és del 87% quan a la dècada dels anys seixanta era del 60%. El coeficient de desigualtat o de Gini ha pujat dramàticament entre la dècada del 60 i la del 90, va passar de 0,69 a 0,87. Quan l'esperança de vida a Sierra Leone és de 33,6 anys, al Japó és de 79,8 anys. Quan l'alfabetització als països rics arriba gairebé al 100%, al Níger és del 13%. Quan a Ruanda l'ingrés per càpita és d'US$352, a Luxemburg és d'US$34.153. Si l'índex de desenvolupament humà, segons l'ONU, fa referència a tres aspectes: educació, nivell d'ingressos i esperança de vida, aleshores què és el que estem globalitzant?

Aquesta és la dura realitat, la pregunta obligada és com hem d'emprendre el camí per canviar aquesta situació, des de la nostra Ordre Maçònica, i cercar el benestar i el sentit de la vida per a tots?

La resposta és al factor educació, l'educació des de la seva base més elemental és pilar fonamental per a la formació del nou ciutadà. A la Maçoneria considerem que treballant a l'educació es pot donar la transformació de l'home per arribar a una humanitat més civilitzada.

L'educació per al nou mil·lenni ha d'estar basada en els cinc pilars que proposa la UNESCO Aprendre a conèixer, aprendre a viure junts, aprendre a viure amb els altres, aprendre a ser, i aprendre a fer.

• Aprendre a conèixer. Això té una gran importància, no es tracta només d'acumular informació, sinó de buscar el significat de les coses. Es tracta que la persona sigui capaç de pensar, interrogar-se, inquietar-se, prendre decisions i arribar a conclusions. Això és arribar al coneixement. A Maçoneria nosaltres acceptem com a veritat, tot allò que es pot provar per la ciència, l'experiència, o demostrat per la intel·ligència, que aquí és, la facultat de penetrar en el perquè de les coses el més fondament. S'és més veraç, més raonable, com més es penetri i s'analitzi la cosa estudiada.

• Aprendre a viure plegats. Com diu la nostra litúrgia de primer grau, el grau d'aprenent: "L'home ha de conèixer, estimar i respectar els seus semblants. Coneixent-los veurà en cada home un germà, igual seu en passions i debilitats i, per tant, fal·lible i necessitat de suport o d'ensenyament. Els ha d'estimar, és a dir, esforçar-se per destruir la superstició i el fanatisme... Ha de respectar-los, no coartant mai el compliment d'aquelles".

Un corrent de pensament filosòfic, anomenat "El Realisme Estètic", fundat el 1949 a la ciutat de Nova York, pel filòsof americà Eli Siegel, sosté que hi ha quatre principis bàsics que tota persona ha de saber i entendre per poder realitzar-se com a persona. Amb el coneixement d'aquests principis bàsics es pot eliminar a la humanitat la injustícia, la violència, el racisme, el fanatisme, la intolerància..., etc.

1. Tota persona està sempre intentant unir oposats en si mateixa.

2. Tota persona, per respectar-se a si mateixa, té a veure el món com a bell, bo, o acceptable.

3. En tota persona hi ha una disposició de pensar que s'engrandirà a si mateix més, menyspreant el món exterior.

4. Tota bellesa és la unió d'oposats, i unir oposats és el que estem intentant aconseguir sempre en nosaltres mateixos.

El Realisme Estètic sosté que el món, l'art i l'ésser humà s'expliquen l'un a l'altre; cadascun és la unitat estètica dels oposats. Entenent-se per unitat estètica la unió harmoniosa, sense conflictes i que es complementen entre si per treballar junts, tot i ser contraris per naturalesa.

La Maçoneria sempre ha tingut com a norma de conducta, el que és just, el punt bell i el que és veritable. Ella en essència és una institució eminentment formadora, docent per excel·lència, consagrada a través dels segles a la noble i generosa tasca de formar un tipus ideal d'home culte, solidari, fraternal, tolerant, amant de la veritat i la bellesa, lliure de prejudicis i dogmes.

• Aprendre a fer. Però el sol coneixement no és suficient, no fem res de saber moltes coses, si no posem en pràctica aquests coneixements. Hem de passar de la teoria a la pràctica, de la teoria a l'acció. Per això la joia essencial del maçó al Taller és el mandil, símbol d'amor a la feina, de superació, d'alegria pel deure complert. El mètode de treball maçònic representa un dels millors instruments del perfeccionament humà. El que vol dir que la maçoneria no és només teoria, també és pràctica, es parla amb fets, amb accions. No només és bon maçó qui estudia, investiga i escriu, cal que brolli el seu esperit filantròpic i caritatiu. A maçoneria el treball és simbòlic, filosòfic, espiritual, però real, cal posar en pràctica el que s'estudia i s'aprèn a les lògies, portar-lo a la família, al seu treball, a la societat en general. Els maçons treballen en lògies intercanviant opinions diverses per forjar-se un criteri, i després a l'exterior els maçons transmeten les idees al món profà.

La filosofia més pràctica, bonica i funcional del món no produeix fruits, no produeix resultats per si sola, és lletra morta si no es posa la feina, és a dir, si no desemboca a l'acció transformadora, al treball creatiu. L'educació abasta molts terrenys, però no en cultiva res. Un anònim va deixar el pensament següent: "La feina és la base de tot comerç, la font de tota prosperitat i el pare del geni. La feina pot fer més per fer progressar la joventut que els seus pares, per més rics que siguin. Està representat als estalvis més humils i ha establert els fonaments de cada fortuna. És la sal que dona el seu sabor a la vida, però ha de ser estimada abans que pugui cedir la seva benedicció més gran i aconseguir els seus màxims èxits. Quan se l'estima, la feina fa dolça, determinada i fructífera la vida".

El veritable Maçó no neix, es fa. Hem de continuar treballant, però amb més tenacitat, a totes les esferes i a tot nivell en la formació de nous i més maçons, fins a assolir una majoria significativa que permeti canviar la tendència cap a un món millor en tota la humanitat. És evident que hem d'estudiar més detingudament quina ha estat l'orientació de l'educació, com s'han adoptat les polítiques públiques en aquest sector, quines han estat les aportacions des dels diferents vessants polítics i socials, i quines són les alternatives de solució per a les greus deficiències que tenim actualment des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu, però fonamentalment per definir el sentit de l'educació, els seus propòsits i objectius.

Extracte del text de Jaime Castilla Camacho. Gran Lògia del Nord de Colòmbia publicat a https://www.masoneria.se/algo-mas/el-factor-educacion/