Els Ritus
EL RITU ESCOCÈS ANTIC I ACCEPTAT
Què és
La maçoneria, una tradició iniciàtica per a formar ciutadans en els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat
La maçoneria és una tradició iniciàtica que es remunta als picapedrers i artesans que van construir les catedrals medievals i altres enginys d'obra civil el sistema de símbols de la qual i forma de sociabilitat va derivar, a inicis del segle XVII, en una societat fraternal dedicada tant a la conservació d'aquesta tradició com a establir espais de relació i amistat entre persones de diferents orígens i condicions. Quan les lògies maçoniques van començar a admetre maçons “acceptats” (és a dir, que no practicaven l'ofici) es van transformar en centres de referència identificats amb el naixent esperit de la il·lustració i la raó, amb la cerca d'una moral i ètica acceptable per tot ciutadà tolerant i amb la perspectiva de construir una societat en la qual deixessin de tenir sentit les divisions per causa de la religió, les idees i les classes socials.
La Maçoneria
La maçoneria, o francmaçoneria, s'organitza des de llavors en lògies o tallers que celebren reunions o tingudes estructurades ritualment, en formats diferents segons agrupin aprenents, companys i mestres. Sota aquestes denominacions heretades de l'era de la maçoneria operativa, els maçons accedeixen a una tradició iniciàtica que es concep com un sistema de moral mostrat per al·legories i vetllat per símbols, de la qual poden formar part totes les persones “lliures i de bons costums”, és a dir, d'ètica irreprotxable i no sotmeses per constrenyiments ideològics, prejudicis o actituds discriminatòries. Un determinat sistema que agrupa de manera ordenada i sistemàtica el conjunt de símbols, rituals i elements mítics i lògics d'arrel maçònica es diu ritu. La maçoneria es practica de manera diferent en diferents entorns culturals i geogràfics, encara que en el fons resulti semblant i coherent.
A la maçoneria s'accedeix per iniciació
En una cerimònia carregada de significat i emoció que introdueix al neòfit en l'entorn simbòlic i ritualístic propi de l'ordre, i a partir d'aquest moment el francmaçó té davant sí un camí de perfeccionament en el qual no se li instrueix en cap sistema ideològic, polític, filosòfic o religiós sinó que se li proporcionen mitjans perquè, mitjançant l'estudi, la reflexió i l'elaboració grupal, descobreixi per si mateix la manera de convertir-se en un ciutadà que contribueixi al bé comú des de la llibertat i la tolerància.
La maçoneria és doncs una societat iniciàtica sustentada en el simbolisme d'una antiga tradició que actua com una escola de formació de ciutadans i defensa els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat en la perspectiva de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Al llarg d'aquest procés d'esclariment el maçó disposa d'un sistema simbòlic que a partir dels tres primers graus d'aprenent, company i mestre li permet, si ho desitja, continuar el recorregut a través de graus successius anomenats Alts Graus o Graus Filosòfics, que en el Ritu Escocès Antic i Acceptat arriben a ser 33è. El Suprem Consell Maçònic d'Espanya agrupa els maçons i maçones que efectuen aquest procés i els proporciona mitjans simbòlics, rituals i intel·lectuals perquè puguin realitzar aquest recorregut, més enllà de les lògies que treballen en els graus 1r, 2n i 3r.
El Ritu Escocès Antic i Acceptat, el ritu maçònic més practicat en el món
El Ritu Escocès Antic i Acceptat –que sol denominar-se breument Ritu Escocès– és el ritu maçònic més practicat en el món. Ritu és el conjunt que engloba l'estructura orgànica, la forma cerimonial, la disposició del temple, les decoracions dels maçons i els usos i costums que els permeten practicar els seus graus i realitzar el seu propi potencial iniciàtic, filosòfic i cultural. El REAA és un ritu maçònic derivat d'un sistema escocès que es practicava a París a mitjan segle XVIII. Encara que té referències cavalleresques i el seu mite li fa remuntar-se a les Croades, el REAA s'emmarca en la nova sociabilitat il·lustrada durant el segle XVIII. El REAA està administrat en els diferents països pels respectius Suprems Consells del Grau 33è, i el Suprem Consell Maçònic d'Espanya es va fundar en 1811. El REAA ha estat el ritu que ha format part central de la tradició maçònica espanyola des que va començar a practicar-se fins a l'actualitat.
Per a constatar el profund abast cultural, filosòfic i simbòlic del Ritu Escocès Antic i Acceptat convé llegir el text següent:
El Ritu Escocès Antic i Acceptat: un camí iniciàtic
Per RAMON SALAS, que ha estat Sobirà Gran Comendador del Suprem Consell Maçònic d'Espanya
EL RITU ANTIC I PRIMITIU DE MENPHIS MISRÀIM
La història del Ritu Antic i Primitiu de Memphis-Misraïm (R.·.A.·.P.·.M.·.M.·.) és complexa a causa de la gran diversitat d’organitzacions que han utilitzat aquestes sigles, juntes o per separat. Cercant l’origen del Ritu trobem una primera filiació que prové del Ritu Primitiu de París al 1721, i tot seguit al 1779, del Ritu Primitiu de Philadelphes de Narbonne.
Posteriorment podem distingir tres períodes clau: El primer període és el de creació pròpiament dit i va de l’any 1814 a 1881. S’hi van crear el Ritu de Misraïm de 90 graus, el Ritu de Memphis de 95 graus i el Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria de 33 graus. La segona etapa es el període d’unificació dels ritus, que s’allarga fins al 1944, i el tercer període s’inicia després de la II Guerra Mundial.
Primer Període
Ritu de Misraïm
El més antic dels tres, es crea al voltant de 1813 a Nàpols i al 1814 s’implanta a França. El Ritu té 90 graus, dividits en quatre sèries: La primera, simbòlica, amb els graus d’Aprenent, Company i Mestre, que seguien el Ritual dels Moderns tal i com es practica avui en dia en el Ritu Francès. Seguien diferents graus de la Sèrie del R.E.A.A., però amb una gran quantitat de nous graus relatius al Mestre Escocès i a l’Arc Reial. La Segona Sèrie són graus de cavalleria, que culminen amb el de Cavaller Kadosh. La Tercera Sèrie són graus bíblics. La Quarta Sèrie es administrativa, de Sobirans Prínceps de diferents graus.
Molt poques Lògies van treballar el Ritu, i aquest va ser clausurat en diverses ocasions per raons polítiques.
Ritu de Memphis
Al 1838, Jacques-Étienne Marconis de Negre (1795-1868) crea aquest ritu, consistent en 95 graus, o més aviat 62 graus Teosòfics afegits als 33 graus de la sèrie del R.·.E.·.A.·.A.·.. El Ritu consistia en els tres graus simbòlics del Ritu Modern (o Francès), la sèrie del 4t al 33è del R.·.E.·.A.·.A.·., i del 34è al 95è, nous graus sobre diferents Misteris de l’Antiguitat (Òrfics, Mitraics, Hermètics, etc.), agrupats en un Consistori Hermètic, un Sublim Concili i un Gran Tribunal. A l’any 1862, Marconis de Negre va lliurar la patent del ritu al Gran Orient de França, fent una selecció dels graus més rellevants en ordre descendent i deixant-lo en 33 graus.
Aquesta escala de graus es diferent als del R.·.E.·.A.·.A.·., doncs no treballa cap connotació de la tradició Judeo-Cristiana. Sobre aquesta base posteriorment es creara el Gran Orde Egipci del GOdF.
Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria
Aquest és el nom que va rebre el Ritu de Memphis de 33 graus a Amèrica del Nord, després de la seva incorporació al Gran Orient de França i la seva extensió als EUA. L’any 1872 l’anglès John Yarker rep la patent del Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria dels EUA. Com el grau 33 d’aquest ritu és el mateix que el grau 95 del Ritu de Memphis original, Yarker va decidir recuperar la sèrie completa de 95 graus i funda un Sobirà Santuari al Regne Unit. Aquest període acaba al 1881 amb la unificació dels Ritus Memphis i Misraïm per John Yarker i Giambattista Pessina i la creació d’un Sobirà Santuari Internacional al front del qual van posar a Giuseppe Garibaldi, que morirà un any després, succeint el mateix John Yarker com Gran Hierofant del Ritu Antic i Primitiu de Memphis Misraïm.
El Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria entrarà en somnis a Europa, però seguirà a Nord Amèrica en el si del Sobirà Gran Consell de Memphis per als EUA.
Segon període
En aquest segon període s’unifiquen els Ritus de Memphis i Misraïm, unes vegades es practiquen amb una escala de graus comuns, predominant els 95 graus de Memphis, i d’altres per separat. En aquesta època s’incorporen els graus teúrgics Arcana Arcanorum (87è a 90è), que son pura màgia cerimonial d’invocació a forces elementals i jerarquies angèliques. Tanmateix, poc a poc, s’aproximen al Ritu i “l’enriqueixen” certes organitzacions para-maçòniques, com són la Rosa-Creu Cabalística, el Martinisme de Papus i l’Església Gnóstica de Bricaud, que es van posar sota l’ègida del Sobirà Santuari.
Aquest període es caracteritza per la creació de diferents organitzacions en diversos països, on el ritu apareix i desapareix, acabant finalment amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, pels diferents països on es va difondre el Ritu, sota diferents organitzacions (Sobirans Santuaris) hi van passar els més grans místics i ocultistes de l’època. Noms com Papus (Gérard Encausse), Jean Bricaud, Theodor Reuss, Rudolf Steiner o René Guénon van formar part de les seves files.
Aquest període acaba amb la mort de l’últim Gran Hierofant del Sobirà Santuari de França, Constant Chevillon, a mans dels feixistes francesos en l’any 1944.
Tercer període
La reactivació del Ritu Antic i Primitiu de Memphis Misraïm va tenir lloc a França després de la Segona Guerra Mundial. Al voltant dels anys 50. Robert Ambelain farà diverses gestions per reactivar el Ritu, primer amb el Gran Orient de França i després amb la Gran Lògia Tradicional i Simbòlica Ópera. Finalment, però, creà una Gran Lògia independent per al R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. (Ritu Antic i Primitiu de Memphis-Misraïm), de la que més tard sorgirà el Sobirà Santuari Internacional.
Cal remarcar que en principi, el R.·.A.·.P.·.M.·.M.·., com el Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.·.E.·.A.·.A.·.) i la gran majoria de sistemes del segle XVIII i XIX, sorgeix com un sistema d’alts graus. Tots ells tenen com a referència pel treball en les lògies blaves el ritu més utilitzat en tot el territori, en aquest cas a França i per tant el Ritu dels Moderns o Francès, que serà el de referència per als tallers simbòlics. No serà fins l’època moderna, en particular a l’any 1967, en que Robert Ambelain publicarà les cerimònies i rituals dels tres primers graus, dissenyant dos rituals d’obertura i tancament de la Lògia en grau d’Aprenent, un de breu i un altre d’extens.
Aquests són els utilitzats avui en dia per les Lògies del R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. del Gran Orient de França (amb la versió abreujada) i pel Sobirà Santuari Internacional reeditat pel mateix Ambelain, i amb variacions diverses per totes les escissions sorgides d’aquest, majoritàriament organitzacions de caràcter piramidal que comparteixen la Maçoneria amb altres ordes iniciàtics, com els ja anomenats, Rosa-Creu Cabalística, l’Orde Martinista o l’Església Gnóstica Universal, sota el mestratge d’un Gran Hierofant ad vitam, que és l’autoritat temporal i espiritual de l’Orde.
Aquestes organitzacions han plantejat molts problemes en el seu desplegament, bàsicament, per la falta de democràcia i per la inspiració opaca i esotèrica que tenen les decisions dels superiors de l’Orde. La successió de Robert Ambelain en les diferents organitzacions que va fundar al llarg de la seva vida no va estar exempta de conflictes, de manera que es van crear diversos Sobirans Santuaris enfrontats entre ells. Aquest elenc de Sobirans Santuaris i les seves circumstàncies més o menys efímeres fa molt difícil establir si alguna d’elles té alguna mena de legitimitat superior a les altres. En qualsevol cas, no tenim noticia que cap d’elles s’integri o s’associi amb cap Obediència regularment constituïda.
A l’any 1999 el GOdF restableix en el seu si, per als tres graus simbòlics, el Ritu Antic i Primitiu de Memphis Misraïm (R.·.A.·.P.·.M.·.M.·.), degut al creixent interès per una maçoneria de caire més “espiritual” i a demanda de molts Germans Maçons que procedint dels diferents Sobirans Santuaris en constant conflicte entre ells cercaven estabilitat i regularitat. Posteriorment a l’any 2001 es funda el “Gran Orde Egipci” dins del GOdF, per a treballar els graus filosòfics de la sèrie de 33 graus. Bàsicament els graus 12, 20, 27, 30, 31, 32, 33. Cap d’ells coincidents amb graus del R.·.E.·.A.·.A.·..
L’any 2018 la R.·. L.·. Porta de Denderah a l’Orient de Barcelona, que treballava els rituals d’Ambelain, sol·licita la seva incorporació a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola per a poder treballar el R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. de forma regular dins una Obediència liberal i igualitària. Gràcies a la gestió del seu Sereníssim Gran Mestre Xavier Molina, la GLSE obté la patent per als graus blaus del R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. del Gran Orient de França, i al 2019 la R.·.L.·. Porta de Denderah s’inscriu en el registre de Lògies de la GLSE amb el número 84, sent la primera Lògia de l’Obediència que treballa el Ritu Antic i Primitiu de Memphis Misraïm.
EL RITU FRANCÈS
Què és
El 28 de febrer de 1992, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola va rebre del Gran Orient de França la Carta Patent perquè les seves lògies poguessin treballar en Ritu Francès. Com una mostra dels estrets llaços entre totes dues potències maçòniques sobiranes, el Gran Orient de França i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola van signar un Tractat d'Amistat a París, el 29 de maig de 2008.
El Ritu Francès és el Ritu dels orígens de la Francmaçoneria Francesa. Va arribar a França des d’Anglaterra, de la mà d’exiliats jacobites. Les primeres lògies franceses es van establir a Paris en els anys 1720 sent el duc de Wharton, Gran Mestre de la Gran Lògia d'Anglaterra, qui va crear, el 1728, la Gran Lògia de França de la que va ser el primer Gran Mestre.
Va ser en aquell moment quan els textos inicials dels rituals d’aquella Francmaçoneria dita “moderna”, la de la Gran Lògia d’Anglaterra, i els de les Constitucions d'Anderson es van traduir al Francès. El “Ritu” que fins aquell moment es denominava simplement així, sense procedències ni altres apel·latius, va passar a ser conegut com “Ritu Francès i/o Modern”. Curiosament, malgrat ser conegut com a Ritu Francès i/o Modern és, en realitat, d’origen anglès i el més antic en origen i tradició.
Al llarg de tot el seu recorregut composat pels 3 graus (Aprenent, Company i Mestre) practicat a les lògies simbòliques, els 4 Ordres de Saviesa practicats en els Capítols i un Cinquè Ordre, que actua com Acadèmia i Conservatori del Ritu, es caracteritza per ser integrador, progressista, i profundament introspectiu. De caràcter eminentment Racionalista, Humanista y Social, pretén el perfeccionament individual i el de la Humanitat. Proclama i defensa la Laïcitat i la Llibertat Absoluta de Consciència.
Ritu Francès
De manera coherent amb els principis abans esmentats, el Ritu Francès treballa “Al Progrés de la Humanitat“.
Es dona llibertat en seleccionar el Llibre de la Llei entre qualsevol de les obres fetes pels éssers humans cercant el millorament de tota la Humanitat sota els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. La Declaració Universal dels Drets Humans en seria el prototip.
La decoració dels temples és sòbria i fins i tot minimalista amb predomini del color blau.
El símbol no s'explicita, sinó ha d'intuir-se per mitjà de la introspecció
El Ritu Francès es vehicula entorn a tres mites fonamentals: la construcció del Temple de Salomó, el pas de les Tenebres a la Llum, i la llegenda de Hiram Abif. No inclou altres elements simbòlics o filosòfics provinents d'altres fonts o tradicions, certament legítimes, però alienes als propòsits de la Maçoneria Especulativa inicial. Es fonamenta en el filosòfic en els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat de la mateixa manera que ho fa tota la Maçoneria Liberal i Adogmpatica, però ancorant-los en la necessitat que l'Ordre Maçònica es constitueixi i actui com a element dinamitzador del projecte de perfeccionament personal de l'Ésser humà però al seu torn, de l'Emancipació de la Humanitat.
Dos objectius doncs que marxen a l'uníson i que han de realitzar-se conjuntament de manera necessària, atès que l'un sense l'altre deixarien la missió de la Maçoneria a mitjà fer i la Gran Obra romandria incompleta.
El Ritu Francès és Humanista i Simbòlic
Humanista perque es fonamenta alhora en la Raó i la Intuïció, però no és religiós ni místic perquè considera que el pensament religiós, místic i sagrat implica la submissió de l'Ésser humà a una realitat absoluta transcendent i el Ritu Francès considera aquests àmbits del domini exclusiu de l'apreciació individual de cadascun.
Simbòlic perquè el seu projecte es desenvolupa i es realitza a través dels símbols constructius que aporten a cada Maçó coneixements pràctics per a avançar en la seva via de perfeccionament.
El Ritu Francès proclama i defensa la llibertat absoluta de consciència i el Laïcisme.
En relació a aquest punt, cal recordar que des dels seus propis orígens, la Francmaçoneria es va constituir com un projecte universalista per «Unir el Dispers» i per ser el «Centre d'Unió» entre persones de procedències, idees i concepcions filosòfiques diferents i que sense ella haguessin romàs separades entre si.
Així doncs, podem dir que la Francmaçoneria és una institució que, per la seva pròpia essència, no s'adscriu a cap cultura, religió o ideologia política concretes i que en virtut de la seva concepció integral i universalista de l'ésser humà, defineix i delimita una clara orientació ètica i una actitud vital comunes a tots els seus membres.
Aquesta voluntat comporta, com a corol·lari necessari, la defensa del Laïcisme, entesa com un principi d'organització de la vida humana que aspira a la realització de la Llibertat i la Igualtat basades en l'autonomia de l'ésser humà i de la igualtat entre tots ells per sobre de les diferències contingents que els separen.
La Llibertat, entesa pel Ritu Francès com l'estat natural i desitjable de l'ésser humà i que es fonamenta en el principi republicà de la «no dominació coercitiva» d'una persona sobre una altra en cap àmbit de l'existència humana i que troba els seus fonaments últims en el desenvolupament de l'autoconeixement: el socràtic «Gnóthi Seautón» («coneix-te a tu mateix») i el kantià «Sapere Aude» («atreveix-te a saber»).
Només en aquestes condicions, la Llibertat pot fonamentar-se entorn del segon pilar de la divisa Maçònica, la Igualtat, que no suposa una vindicació de l'igualitarisme sinó de la plena igualtat d'oportunitats i el dret a un tractament igual que concorre des del punt de vista ètic i moral entre el Jo de tots els individus perquè aquests puguin estar capacitats, des de la seva Llibertat, per a poder realitzar amb plena autonomia els seus personals projectes de vida.
La combinació de la Llibertat i de la Igualtat, conjunyides sota aquestes premisses, és el que dota al Ritu Francès d'un caràcter radicalment democràtic, que es reflecteix en la seva organització, en el seu funcionament i en la seva pràctica ritual i simbòlica.
D'aquesta manera, la ferma defensa de la Igualtat que proclama el Ritu Francès i que des dels seus inicis ha abanderat la Francmaçoneria, es plasmarà en el principi establert en la Declaració dels Drets Humans de l'ONU de 1948 quan s'afirma que: «tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, i dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres».
Aquesta afirmació, ens porta al tercer gran pilar de la Francmaçoneria i que en el Ritu Francès actua com a element clau en el seu compromís social amb l'Emancipació de la Humanitat en el seu conjunt.
La Maçoneria considera que tots els éssers humans, siguin o no maçons, han de tractar-se i considerar-se entre si com a germans.
Dotats de Llibertat i en un marc d'Igualtat entre ells, la Fraternitat és el valor en el qual convergeixen i es realitzen en tota la seva plenitud els dos principis anteriors.
Per a un Maçó del Ritu Francès, no existeix cap separació entre la Fraternitat entre els Francmaçons i la Fraternitat d'aquests amb la Humanitat en el seu conjunt ja que el programa d'Emancipació de l'Ésser humà que va donar carta de naturalesa a la mateixa existència de la Francmaçoneria han de posar-se al servei del màxim objectiu de l'alliberament social de tots i cadascun dels éssers que formen el gènere humà.
És per això que l'acció social i cívica es converteix en un imperatiu ètic i moral per a qualsevol Maçó que practiqui el Ritu Francès de tal manera que en el seu camí de perfeccionament personal, el treball socialment actiu i compromès, es converteix en un imprescindible deure i en una part essencial del Mètode Maçònic.
Aquesta particularitat, és potser l'element clau que aporta un major valor afegit a la pràctica de la Maçoneria de Ritu Francès marcant-ho amb un segell distintiu més característic. El nostre camp d'acció és l'Ésser humà i la Humanitat sencera i el nostre propòsit és contribuir activament a aconseguir el seu complet alliberament moral, ètica, intel·lectual, espiritual i social. Diferents prismes i diferents objectius, que els Maçons de Ritu Francès concebem com un inseparable tot i que constitueix la nostra última raó de ser.
L'Obra de la Il·lustració és, en els temps que ens han tocat viure, una tasca a mitjà fer i que cal completar.
Per a aprofundir en l'abast cultural, filosòfic i simbòlic del Ritu Francès convé llegir els textos següents:
El Ritu Francès: Primer sistema filosòfic de la Francmaçoneria
LÒGIES EN RITU FRANCÈS
R.·.L.·. Pedra Tallada nº 70 Girona
R.·.L.·. Icaria nº 75 Barcelona
R.·.L.·. Mediterránia 83 Barcelona
LÒGIES EN RITU ANTIC I PRIMITIU DE MENPHIS MISRÀIM
LÒGIES EN RITU RITU ESCOCÈS ANTIC I ACCEPTAT
