Història de la Maçoneria 

Acta d’Unió que fa néixer el Regne Unit, unint Escòcia i Anglaterra fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya. Mitjançant l'aprovació d'aquestes lleis, que van entrar en vigor l'1 de maig de 1707, es va dissoldre els parlaments nacionals d'aquests dos regnes i se'n va crear un de sol que aglutinava les funcions dels dos desapareguts, denominat Parlament de la Gran Bretanya amb seu al Palau de Westminster.

Es crea la Gran Lògia de Londres i Westminster, fundada a Londres el dia de Sant Joan Baptista , el 24 de juny de 1717, quan quatre Lògies existents es van reunir a la casa Goose and Gridiron Ale al pati de l'església de St. Paul a Londres i es van constituir una Gran Lògia. Les quatre lògies s'havien reunit prèviament en 1716 en l'Apple-Tree Tavern, "i havent posat en la cadira al Mestre Maçó més antic (ara el Mestre d'una Lògia), es van constituir en una Gran Lògia pro tempore degudament". Va ser en aquesta reunió de 1716 que van resoldre celebrar l'Assemblea i Festa Anual i després elegir un Gran Maestre d'entre ells, la qual cosa van fer a l'any següent. Les quatre lògies van ser nomenades simplement per les tavernes on solien reunir-se, a la casa Goose and Gridiron Ale al pati de l'església de St. Paul (Lògia ara anomenada Lodge of Antiquity No. 2 ); la casa Crown Ale en Parker's Lane, prop de Drury Lane; la taverna Apple-Tree en Charles Street, Covent Garden (ara dit Lodge of Fortitude i Old Cumberland No. 12 ); i la taverna Rummer and Engrapis en Channel Row, Westminster (ara anomenat Royal Somerset House i Inverness Lodge No. IV ).

James Anderson i Jean Teophile Desaguliers publiquen les Constitucions dels francmaçons per l’ús de les lògies, el text fundacional de la Maçoneria Especulativa o moderna. Un maçó és obligat pel seu títol a obeir la Llei Moral i si comprèn bé l’Art, no serà mai un Ateu estúpid ni un llibertí irreligiós. Però encara que ls temps antics els maçons fossin obligats a cada país de pertànyer a la religió d’aquest país o d’aquesta nació, la que fos, és ara considerat més oportú de no sotmetre’ls més a aquesta religió que tots els homes accepten, tot deixant a cadascun la seva opinió particular, que consisteix a ser Homes Bons i Honrats o Homes d’Honor i de Sinceritat, siguin quines siguin les denominacions o creences que els puguin distingir.

El papa Climent XII publica la primera epístola antimaçònica: In eminenti apostolatus specula. Els maçons són condemnats a l’excomunicació. La Gran Lògia de Londres i Westminster es converteix en la Gran Lògia d’Anglaterra, que acull lògies d’arreu del món

Ferran VI proclama una Reial Cèdula que prohibeix la Maçoneria a tots els territoris de la Corona.

Apareix el primer ritual d’adopció a França, pel qual es permeten que algunes dones s’integrin amb moltes limitacions a les pràctiques maçòniques.

Neix el Gran Orient de França, que agrupa centenars de lògies menors i milers de maçons francesos.

Declaració d’independència dels Estats Units.

Els principis que regiran la Revolució Francesa, entre els quals els de la llibertat, la fraternitat i la igualtat seran compartits pels maçons.

S’estrena a Viena La flauta màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart, una òpera que recull gran part del simbolisme maçònic.

Ocupació francesa

Independència de Mèxic. La dècada següent, la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica s’independitzen, en molts casos guiades per maçons.

Els francesos marxen de la Península. Torna Ferran VII. És nomenat Inquisidor General el bisbe Francisco Javier Mier, obsessionat a perseguir la Maçoneria. Molts maçons són executats els anys següents.

Durant l'exercici del càrrec diocesà va ser elegit diputat a Corts per la província de Granada en 1813. Després del definitiu abandó dels francesos de la capital el 27 de maig de 1813. Va ocupar el seu escó a Madrid el 15 de gener de 1814. Mier va ser un dels absolutistes signants del Manifest dels Perses, sol·licitant a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis. Es va negar a prestar jurament al rei Josep Bonaparte, per la qual cosa els francesos van declarar la seva seu vacant i nuls els nomenaments realitzats pel bisbe.

Batalla de Waterloo, on hi ha generals maçons als dos bàndols: Wellington, Blücher, Gneisenau, Ney, Murat, Kellermann i Masséna, com a mínim.

Amb el començament de la guerra carlina, la regent Maria Cristina amnistia els maçons, encara que manté la prohibició de crear lògies i la pràctica maçòni­ca va continuar estant prohibida, de manera que les re­unions o tingudes, en llenguatge maçó, es van continu­ar fent en secret.

Abolició definitiva de la Inquisició. Al juliol de 1834, a l'inici de la Regència de María Cristina de Borbó, el govern liberal moderat de Francisco Martínez de la Rosa va aprovar un decret la disposició primera del qual deia: «Es declara suprimit definitivament el Tribunal de la Inquisició». Va ser la quarta i última abolició de la Inquisició a Espanya.

Neix el Sobirà Capítol Departamental de Barcelona, la primera lògia formada per catalans. 

Al juny de 1839, pròxim a signar el Conveni de Vergara, Espartero va demanar la dissolució de les Corts, al que la reina María Cristina va accedir.

Revolucions a bona part d’Europa en demanda de llibertat. Publicació del Manifest comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.

El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat el novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit.

Publicat inicialment en alemany (1848), no veu la llum a Anglaterra fins al 1850. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona meitat del segle xix i fou reeditat en nombroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

Comença el Sexenni Democràtic. El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.

El Gran Orient de França admet maçons que no siguin creients en cap Divinitat. Se separa així la Maçoneria tradicional o Regular de la nova Maçoneria Liberal.

Fundació de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana-Balear, que pretén deslligar-se del control de les logies espanyoles. El Gran Mestre serà Rossend Arús.

En els seus orígens, la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, s'havia nodrit dels maçons de filiació republicana i militància lliurepensadora, que menyspreaven el Ritu Escocès Antic i Acceptat perquè tenia massa regusts monàrquics i, a més, estava controlat per Sagasta i els dirigents liberals. Rosendo Arus i molts altres fundadors de la GLSR Catalana havien estat iniciats o figuraven en lògies on es practicava el Ritu Francès o Modern, afavorides en la majoria de casos pel GO Lusità Unit, que no controlava les activitats polítiques de les seves lògies a Espanya.

Independència de Cuba. El gran impulsor va ser el maçó José Martí. La bandera cubana està carregada de simbologia maçònica: el triangle, l’estrella, el nombre de barres i els colors estan vinculats a la Maçoneria.

Es publica Els protocols dels Savis de Sió, un pretès llibre de l’antiguitat escrit per la policia secreta russa en què es vincula el judaisme i la Maçoneria. Va ser fet servir com a prova de càrrec contra uns i altres. Aquí neix el concepte de la conspiració judeomaçònica.

Es crea la Lliga Universal dels Francmaçons o Esperanto Framasona, que pretén assegurar l’harmonia pacífica entre les nacions i entre les Obediències. ElI Congrés Universal d’Esperanto de Boulogne-sur-Mer, agost de 1905, va ser ple d'èxits, gent dels països més diversos va parlar dels temes més versàtils, amb un únic llenguatge artificial, i van sentir l'amistat, la fraternitat i el creador d'aquell moviment que es veien entre ells.

Va comptar amb la presència de Ludwik L. Zamenhof, el creador de la nova llengua.

Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, maçó, creador de l’Escola Moderna.

Setmana Tràgica a Barcelona. Els maçons, entre d’altres, són acusats d’haver-la instigat.

Primera Guerra Mundial 

Malgrat les crides pacifistes, la majoria dels maçons seguiran la política del seu Estat i participaran en la guerra.

 En 1920, la GLCB es converteix en la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que en 1921 forma part de l’Associació Maçònica Internacional (AMI). Sense perjudici d’acceptar la importància històrica del Gran Orient Español (GOE) i la imprescindible aportació de Miguel Morayta, nascut a Madrid el 13 de setembre de 1834 i mort en 1917, l’actual Gran Lògia Simbòlica Espanyola es reconeix en la tradició maçònica que pren com a referent a Arús.

El govern italià de Benito Mussolini afirma que feixisme i Maçoneria són incompatibles.

Dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Repressió a algunes lògies.

II República Espanyola. Al primer Govern, vuit dels tretze ministres, i un 40% dels diputats de les Corts són maçons. Es reinstaura la Generalitat de Catalunya. El nou partit hegemònic, Esquerra Republicana, té molts maçons entre els militants, entre ells Lluís Companys, Jaume Aiguader, Joan Casanovas o Josep Irla.

Franklin D. Roosevelt és nomenat president dels Estats Units. És un dels catorze presidents que han estat maçons.

Esclata la Guerra Civil Espanyola.  El franquisme, com a totalitarisme profundament antiliberal, va perseguir amb ferotgia l’anihilació de les llibertats de pensament i de consciència. Això li va fer combatre de manera especial a la francmaçoneria i com a exemple tenim des de la confiscació del temple de Sta. Cruz de Tenerife el 15 de setembre de 1936 i el saqueig del temple de Valladolid, seguit de l’afusellament d’uns quaranta germans, en els primers dies del cop. El 21 de desembre de 1938, el general Franco va decretar la destrucció o retirada de tots els símbols i inscripcions maçòniques que fossin considerats ofensius per a l’Església Catòlica Romana. Dues lleis, la de responsabilitats polítiques de 9 de febrer de 1939, i la de repressió de la maçoneria, el comunisme i altres societats clandestines, d’1 de març de 1940, segellen l’exclusió del nou ordre feixista de quants poguessin albergar un mínim alè de llibertat, inclosos els francmaçons.

En 1973 es crea a Oropesa la R.·.L.·. La Llum, formada per francmaçons belgues de diverses obediències liberals desitjosos d’ajudar al renaixement de l’Orde a Espanya, encara en els últims anys del tardofranquisme. Dos germans mereixen el reconeixement perpetu d’homenatge i admiració, Michel Vanommeslaeghe i Raoul van Haute.

Al gener de 1977 un grup de francmaçons, entre els quals es trobava Rafael Vilaplana, redacta un breu document de bases per a la reorganització de la Maçoneria a Catalunya, que propugna la creació de la Gran Lògia de Catalunya. Aquestes bases defensen que cada poble i nacionalitat de l’Estat Espanyol creï una Gran Lògia i que s’integrarà entre les diferents grans lògies una confederació hispànica, que podria coincidir amb el Gran Orient Español. Els treballs maçònics s’ajustaran –diu el document– als landmarks del simbolisme, seran exclusivament en el Ritu Escocès Antic i Acceptat, es reconeixerà un principi creador denominat Gran Arquitecte de l’Univers, perfectament compatible amb la més àmplia tolerància i respecte cap a totes les opinions filosòfiques i polítiques.

El document s’havia redactat a l’entorn de la R.·.L.·. Catalunya creada el 6 de març de 1976. El 25 de gener de 1977, vuit germans, els noms simbòlics dels quals eren Aquil·les, Llop, Bolívar II, Calpe, Adriano [Jean *Casademont Nouzille], Amistat [Francisco Hernández González], Franquesa i Justícia anuncien el seu desig de romandre en el GOE, ajornant la proposta de constitució de la G.·.L.·. de Catalunya. El 2 de febrer de 1977 es constitueix formalment la R.·.L.·. Minerva-Lleialtat, amb la vocació d’afiliar-se al Gran Orient Español, en el registre del qual acabaria ostentant el número 3. L’endemà es voten els càrrecs del taller, sent triat V.·.M.·. Rafael Vilaplana Fuentes (simbòlic Bolívar). I, finalment, al tercer dia consecutiu de treballs, es produeix el jurament dels oficials del taller, així com l’elecció de ritu (l’Escocès Antic i Acceptat) i l’acatament de la Constitució del GOE.

Al març de 1978 es crea a València la R.·.L.·. Blasco Ibáñez reprenent una tradició prèvia a la guerra civil. El dia 19 del mateix mes es reuneixen a Madrid 25 delegats de les lògies Ilice Constant d’Elx, Casablanca d’Alacant, Orient de Madrid, València de València, La Matritense i Unió Hispànica de Madrid i Minerva-LLeialtat de Barcelona. Es tria la Gran Comissió Permanent del GOE presidida per Francisco Espinar Lafuente com a Gran Maestre interí i formada per quatre germans més, entre els quals es troba Rafael Vilaplana. Els pròxims mesos viurien un enfrontament entre la Francmaçoneria fidel a Mèxic encapçalada per Espinar i la de l’interior, representada per Jaime Fernández Gil de Terradillos. En el moment de la inscripció en el registre d’associacions la primera es denominarà GOEU i la segona GOE. Les tingudes de la lògia Minerva-Lleialtat es realitzaven, normalment, a casa del germà Joan Nicolau Pi, procedent del Dret Humà belga, que s’afiliarà al taller el 3 de juny de 1978. Aquest mateix dia és triat V.·.M.·. el germà Llop i entre els oficials del taller trobem a Jean Casademont, Rafael Vilaplana, Ginés Alonso, José Llansó i Peter Schwerin.

El 9 de juliol de 1978 es crea la R.·.L.·. Humanitas Gerundensis, a Girona. El 14 de juliol de 1978 visita Minerva-Lleialtat el V.·.M.·. de la Lògia Perseverança nº 1 Joan González Massó. Amb els anys la R.·.L.·. Perseverança 1976 nº 23 s’afiliaria a la GLSE i el germà Massó seria el primer gran Maestre de la GLCB en crear-se en el seu si aquest districte després de la reforma dels Reglaments Generals de 1990. Membre fundador de la lògia Catalunya, per cert, havia estat també Luis Salat Gusils, primer gran mestre en 1985 de la Gran Lògia d’Espanya, reconeguda per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra. 

El 25 de novembre de 1978, la R.·.L.·. Minerva-Lleialtat rep una delegació de la R.·.L.·. L'Echo du Grand Orient, un influent taller del GOF radicat a Nimes que jugaria un paper rellevant en la reconstrucció de la francmaçoneria espanyola, destacant el germà Albert Balaguer.

El 9 de desembre de 1978 és iniciat en la lògia Minerva-Lleialtat Francisco Ramos Molins (simbòlic, Conde), diputat socialista en les Corts Constituents, qui manifesta després de les paraules de benvinguda de l’orador “la seva alegria per estar entre maçons, desitjo llargament anhelat”. Paco Ramos serà Venerable Mestre de Minerva-Lleialtat en 1982, fins a la seva defunció.

Dues sentències del Tribunal Suprem de 3 de juliol de 1979 havien “legalitzat” a l’Orde a Espanya, en declarar nul·la la denegació administrativa de la inscripció de dues obediències en el Registre d’Associacions, per aplicació directa de l’article 22 de la Constitució.

El 20 d’octubre de 1979 es produeix l’adopció pels tallers fidels a Espinar del nom GOEU, entitat a la qual pertanyerà per poc temps la lògia Minerva-Lleialtat.

El 15 de maig de 1980, es formalitza la constitució a Barcelona de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, realitzada ja en el local d’Avinyó, 27, que s’havia llogat per la que seria la seva lògia mare cap a finals de 1979.

En 1983, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola és admesa en el Centre d’Enllaç i d’Informació de les Potències Maçòniques signants de la crida d’Estrasburg de 22 de gener de 1961, abreujadament *CLIPSAS, l’organització internacional de la francmaçoneria liberal. Les relacions internacionals més estretes es mantenen amb el Gran Orient de França, el Gran Orient de Bèlgica, la Federació belga del Dret Humà i la Gran Lògia d’Itàlia.

Del 7 al 10 de març de 1985 la GLSE organitza a Madrid l’Assemblea anual del CLIPSAS a l’Hotel Cuzco. Els dies 21 a 23 de febrer de 1986 se celebra a Lisboa el Segon Congrés Maçònic Ibèric, moment de trobada entre el Gran Orient Lusità i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, potències maçòniques sobiranes que han mantingut incòlumes els seus llaços de fraternal amistat.

El 14 de novembre de 1986 es realitza un dels primers actes públics de la GLSE, la jornada sobre la maçoneria a Catalunya: passat, present i futur, a la Casa de l’Ardiaca. Els treballs es van publicar, posteriorment, per l’Ateneu Minerva. El mateix Ateneu era l’encarregat de l’edició del Taller, revista d’art, pensament i estudis simbòlics, que va tenir una primera època en multicopista i una segona en offset, entre 1986 i 1987, en la qual van aparèixer quatre números.

En 1987 se celebra a París la Trobada Maçònica Internacional afavorit pel Gran Orient de França. El President François Mitterrand va rebre als caps de delegació, entre els quals es trobava Rafael Vilaplana.

El 27 de juny de 1987 pren possessió del seu càrrec el segon gran maestre de la GLSE, regularment triat per sufragi universal, Roger Leveder (simbòlic, Alondra). Al juliol d’aquest mateix any es publica el no I del Butlletí Oficial, que tindria fins a VII edicions, sent substituït a l’octubre de 1989 pel Delta, que ha aconseguit en 2004 el número 45 i una alta qualitat editorial, impensable en els temps heroics de la màquina d’escriure. L’1 de novembre de 1988 es crea l’Alta Cambra de Justícia de la GLSE.

En 1988 el Grand Orient de France nomena garants d’amistat prop de la GLSE als GG.·. Jean Cadorne, Jean Yves Tournée i André Quet. Per part seva, la GLSE nomena per al càrrec homòleg als GG.·. Ginés Alonso, Alberto González i Joan-Francesc Pont.

El 22 de maig de 1990 la lògia Perseverancia de la GLE, una de les fundadores en 1982, s'afilia a la GLSE, amb el títol distintiu de Perseverança 1976 (que reivindica el seu origen en la lògia Catalunya de 1976) i el número 23. En la cerimònia de jurament, el Gran Maestre Adjunt de la GLSE, Joan-Francesc Pont, es va referir a aquest taller, com "la lògia-mare de la Francmaçoneria catalana, que avui ens honra ocupant un lloc entre les nostres lògies, el número 23 en els Arxius, però el primer en el nostre cor" (Delta, Butlletí Informatiu de la GLSE, número 8, pàgina 40). Va mantenir sempre la seva seu en un local propi del passatge Pellicer.

Entre 1991 i 1994, Joan Massó és el primer Gran Maestre de la Gran Lògia de Catalunya i Balears, districte de la GLSE nascut de la reforma reglamentària de 1990, impulsada per Roger Leveder. L'acte de creació va tenir lloc en el Temple d'Avinyó, 27 el 16 de febrer de 1991.