Maçoneria, cine i altres curiositats 

La cerca: Al caient de "National Treasure: 

Edge of History" (2022)

Es tracta de la tercera entre la sèrie de pel·lícules sobre les aventures entorn de fets històrics de la Declaració d'independència Nord-americana.

En aquest tercer lliurament de la saga apareixen alguns dels personatges de les primeres dues pel·lícules, però bàsicament es tracta de nous personatges amb noves aventures.La sèrie de Disney+ compta els descobriments de Jess Morales (interpretada per Lisette Alexis), una immigrant mexicana sense nacionalitat en el contemporani Baton Rouge (els Estats Units). Hereva d'una llarga tradició de dones sàvies, les Germanes de la Serp Emplomada, es va embarcar en una apassionant aventura en la cerca d'un tresor panamericà que va ser arrencat de les arpes del conqueridor Hernán Cortés per les seves avantpassades. Per a això comptarà amb la complicitat dels seus amics Ethan (Jordan Rodrigues), Tasha (Zuri Reed) i Orin (Antonio Cipriano). Comptarà en aquesta cerca amb la persecució d'una contrincant arxienemiga malvada (i atractiva), interpretada per Catherine Z Jones, però també amb l'ajuda de Maçons que, en una època i altra han permès que aquests secrets panamericans quedin amagats...L'aventura està servida.

La Maçoneria en "National Treasure" (2004) i "National Treasure: Book of Secrets" (2007)

Es tracta d'una saga de dues pel·lícules produïdes per Walt Disney Pictures i dirigides per Jon Turteltaub. Estan protagonitzades per Nicolas Cage, Diane Kruger, Jon Voight i Justin Bartha i es consideren unes de les pel·lícules més taquilleres en el seu estil.

La primera, titulada "La cerca" a Espanya i "La llegenda del tresor perdut" a Hispanoamèrica narra les aventures de Benjamin Franklin Gates (interpretat per Nicolas Cage), últim descendent de la família Gates en el de trobar el fabulós tresor dels templers, salvat i amagat després pels Maçons durant el procés d'independència de les 13 colònies britàniques a Amèrica. En aquesta cerca trobaran vaixells submergits, estranyes pipes decorades per Maçons i peripècies sense fi fins a localitzar el veritable mapa del tresor, amagat darrere de l'autèntica Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica del Nord.

Tant aquesta pel·lícula com la seva seqüela comporten diverses vicissituds, traïcions i successos meravellosos, i tot això li conduirà a… però millor que ho coneguin personalment.  Que gaudeixin de les pel·lícules!

"El Símbol Perdut" (2021):

Es tracta d'una sèrie de Movistar+, basada en la novel·la homònima de l'escriptor Dan Brown. En ella es narren les aventures de joventut de Robert Langdon, interpretat per Ashley Zukerman. Com en les pel·lícules anteriors (la sèrie seria una "preqüela" del "Codi da Vinci"), es manté la mateixa essència de secrets, misteris i persecucions trepidants.

La Maçoneria, ja sigui per la pertinença de diversos personatges claus, com per la simbologia que s'utilitza, encara que no sempre la seva essència és present en tota la sèrie. Es reflecteixen més els seus aspectes de secretisme i misteri que les seves responsabilitats socials i fraternals o la seva rellevància històrica en la defensa de les llibertats. Així i tot, la sèrie és interessant de veure i la hi recomano.

"El codi Da Vinci" (2006):

És una pel·lícula de misteri i aventures dirigida per Ron Howard i protagonitzada per Tom Hanks i Audrey Tautou.

Es basa en la novel·la homònima de Dan Brown dins de la seva sèrie de novel·les protagonitzades pel professor de la Universitat Americana de París (i desfacedor de malifetes mistèriques) Robert Langdon. La cinta va deslligar una polèmica amb l'Església catòlica a causa d'algunes controvertides interpretacions de la història del cristianisme. De fet, alguns bisbes catòlics van aconsellar no veure-la als seus feligresos, no sabem amb quant èxit. A més, la pel·lícula va ser censurada i prohibida en una multitud de països, tant de majoria catòlica com musulmana o budista, i fins i tot en països oficialment ateus com la Xina continental…

Robert Langdon (Tom Hanks) és convocat al Louvre per a veure l'escena d'un crim. El cadàver, col·locat en la posició de l'home de Vitruvi i amb un pentáculo dibuixat en el seu tors donarà inici a les aventures del professor, qui, acompanyat per Neveu (Audrey Tautou), criptògrafa de la policia francesa, seguirà diverses pistes fins a acostar-se a un secret innomenable en el si de l'Església catòlica i protegit per sectors violents de l'Opus Dei…

Fins aquí, gens maçònic. Únicament la presència d'alguna simbologia i les referències templeres i a l'Ordre del Priorat de Sion, que al llarg de la història va protegir el secret del Sant Greal ens refereixen a alguns aspectes que tracta la Maçoneria.

"L'home que volia ser rei" (1975):

"The Man Who Would Be King" és una pel·lícula de 1975 dirigida per John Huston i basada en una història curta homònima de Rudyard Kipling. La pel·lícula està protagonitzada per Sean Connery i Michael Caine com dos soldats britànics i maçons, Daniel Dravot i Peachy Carnehan, que es van proposar convertir-se en reis a la remota terra del Kafiristan. La pel·lícula està ambientada a l'Índia britànica de finals del segle XIX, i els dos personatges principals són retratats com una profunda influència dels valors i els ideals de la maçoneria.

Al llarg de la pel·lícula, hi ha diverses referències a la maçoneria, incloent l'ús de símbols maçònics, com l'escaire i el compàs, i l'ús d'encaixades de mans i contrasenyes secretes maçòniques. Els personatges també fan referència als principis de fraternitat i caritat que són centrals a la maçoneria.

La pel·lícula també retrata la maçoneria com una influència positiva en els personatges, ajudant-los a convertir-se en millors homes inculcant-los un sentit de la moral i el deure. A més, la pel·lícula mostra com el coneixement dels secrets de la maçoneria ajuda els personatges a navegar a través de situacions difícils i, finalment, a aconseguir l'èxit en la seva recerca per convertir-se en reis.

En conjunt, la pel·lícula presenta la maçoneria com una força poderosa per al bé, i és evident que els valors i ideals de la fraternitat tenen un impacte important en els personatges i les seves accions al llarg de la pel·lícula.

"La Maçoneria en la sèrie "Endeavour" (2012-2021):

Aquesta sèrie ha estat estrenada en castellà i inclou algunes referències maçòniques.

"Endeavour" és una sèrie de televisió iniciada en 2012 com a preqüela de la sèrie de televisió "Inspector Morse". Està basada en els personatges creats per l'escriptor Colin Dexter.

Transcorre en 1965 a la ciutat d'Oxford, Anglaterra, i narra els inicis de la carrera del jove detectiu Endeavour Morse, que treballa per a la Policia local. Els seus casos els resol de manera professional, abnegada i si em permeten l'expressió, genial. La música també està molt present, especialment l'òpera. Els canvis socials i generacionals de la dècada dels 60 són també molt interessants, i els guionistes fan una interessant labor introspectiva i psicologicista.

"Victor o Victoria": Els Misteris de Murdoch (2010):

"Victor, Victorian" és el tercer episodi de la tercera temporada (el 29) de la sèrie canadenca Murdoch Mysteries (Els Misteris de Murdoch).

Els principals personatges estan interpretats per Yannick Bisson (com William Murdoch), així com per Hélène Joy com Julia Ogden (la forense), Thomas Craig com Thomas Brackenreid i Jonny Harris com George Crabtree, que ajuden a Murdoch en les seves perquisicions.

La sèrie transcorre al Canadà de finals del segle XIX (1897) i narra els casos d'un detectiu poc habitual que treballa per a la Policia de l'època a Toronto. Amb l'ajuda de diversos personatges i tècniques heterodoxes (a vegades massa avançades per a la seva època), resol intricats misteris. Encara que utilitza algunes de les tècniques més típicament holmesianas, en realitat és un policia i consegüentment se centra més en les tècniques policials avançades de la seva època (com la presa d'empremtes dactilars) i en com aquestes poden ajudar en les seves recerques. Fins a l'època hi ha fins a 16 temporades de la sèrie, l'última llançada el setembre del 2022, crec.

L'episodi transcorre després de l'assassinat d'un candidat a entrar en la Maçoneria de l'època que, durant l'autòpsia, es descobreix que, en realitat, era una dona.

Per descomptat, això suposa un escàndol per a la societat i la Maçoneria de l'època, ja que, en aquest moment a la fi del XIX, les dones tenien prohibit pertànyer a les Lògies Maçòniques. Dels aspectes més concrets de la recerca, prefereixo deixar-los al nostre propi descobriment en la sèrie.

Encara que no hi ha cap impediment real maçònic, ni simbòlic perquè les dones puguin pertànyer a la Maçoneria, en l'actualitat encara algunes Lògies Maçòniques no permeten l'entrada a les dones dins de les seves files. Pot semblar anacrònic i fins i tot discriminatori, però aquest fet encara existeix en ple segle XXI. D'altra banda, en les Lògies modernes i adogmáticas, com aquelles pertanyents a la Gran Lògia de Catalunya i Balears i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, les dones són admeses com a membres de ple dret. De fet, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola ha tingut recentment dues Grans mestres femenines. A més, existeix també en el nostre estat la Gran Lògia Femenina d'Espanya que acull a totes les dones que vulguin pertànyer a la Maçoneria i que vulguin treballar en Tallers exclusivament femenins i amb la qual els llaços fraternals de les nostres Obediències mixtes són intensos.

Aquest episodi dels Misteris de Murdoch té a veure també amb els inicis del bàsquet i del bàsquet femení, ja que, com potser alguns de Vostès saben, el bàsquet va anar iniciat per un canadenc en aquesta mateixa època. La història del bàsquet és similar en alguns aspectes a la de la Maçoneria, pel fet que també va ser perseguit pels autodenominats "Defensors de la Moral", als qui no els agradaven els/les que vestien o actuaven de manera diferent.

El títol de l'episodi fa referència cinèfila, d'una banda, al famós musical de Blake Edwards de 1982, i, per un altre, referencial social a l'època històrica colonial i conservadora del regnat d'Alexandrina Victòria (1819 - 1901), Reina de l'United Kingdom of Great Britain and Ireland, Defensora de la Fe i Emperadriu de l'Índia.