Maçoneria i la música

En totes les civilitzacions la música té un paper rellevant, sigui en actes socials, siguin personals, on protagonitza un paper de mediadora entre el que és diferenciat (el que és material), o el que és indiferenciat (la voluntat pura), o en l'esfera intel·lectual o espiritual. És per això mateix que cobra especial importància en totes les cerimònies rituals, ames de la seva capacitat de promoure les emocions. La música,, quan s'elabora, representa l'ordre i l'equilibri que és en definitiva un llenguatge universal. 

La maçoneria representa una de les set arts lliberals i simbolitza l'harmonia en el món i especialment la que a d'existir entre els maçons.  A través de la vellesa dels sons i l'harmonia dels ritmes s'arriba a la saviesa del silenci. La música és l'art d'organitzar els sons. Tot art consisteix a organitzar un material d'acord amb les lleis i un propòsit. La música, essencialment i per si mateixa, és com la maçoneria: una construcció iniciàtica, on els elements que la componen no són els sons (pedres brutes), sinó les notes (pedres tallades), els tres paràmetres que necessita la talla de la pedra i que necessita el so. Les pedres justes i perfectes de l'edifici musical han de ser acoblades, com en la música, que  és una construcció, una arquitectura un art real que ens revela les lleis universals de la gran obra que podem construir en tres etapes: el silenci, vuit necessari abans de la manifestació, és l'estat d'aprenentatge; la nota, és a dir el so, seria la presa de consciència, el despertar dels companys; la melodia, l'organització del so, és la tasca del Mestre.

La música en la maçoneria està simbolitzada amb la columna de l'harmoniaque és el conjunt instrumental o l'equip de música destinat a executar la música en el transcurs de les cerimònies rituals. 

En les constitucions d'Anderson (1723), es recullen el cant del mestre, del vigilant, del company i la de la recepció dels aprenents, i són les primeres al·lusions musicals. El cant dels aprenents es cantava quan es formava la cadena d'unió, que va acabant sent el més emprat i conegut. Segons la història més ortodoxe l'origen d'aquests cant estaria en una tonada irlandesa ulterior. Fins a finals del segle XVIII no es van utilitzar instruments en les lògies, establint-se finalment la columna d'harmonia tal com es coneix en l'actualitat a final del regne de Lluis XV per referir-se el conjunt d'instruments que sonaven en els rituals, i que generalment estaven compostes per dos clarinets, dues trompas, dos fagots i un tambor.

Posteriorment, i per la competència que existia entre lògies de compondre peçes per comptar amb els millors instrumentistes, es van admetre músic que, exempts de capitació, prestaven els seus serveis, tot i que només podien aspirar al grau de Mestre. Componien obres per les diferents cerimònies.  La devoció i la mateixa competència entre lògies va fer que la columna d'harmonia s'anes desenvolupant de forma evident, permeten que entressin molts músics amb elcompromís de composar peses adients per les diferents tingudes ordinàries, magnes, fúnebres, les iniciacions, etc.en les lògies més grans, que fins i tot comptaven en les seves columnes d'harmonia amb orgues, pianofortes o pianos i alguns casos els temples tenien veritables orquestres de cambra. El context ajudava perquè a tot europa es vivia amb fervor la música on es transitava de l'èpocabarroca el classicisme.

Franz Joseph Haydn va ser portat a la maçoneria per Mozart. A Viena hi havia una gran quantitat de lògies maçòniques. Per un decret imperial, aquestes van haver de fusionar-se i només en van quedar quatre a tota la ciutat. Mozart va portar Haydn el 1784 a una d'aquestes lògies anomenada La veritable concòrdia. Però Haydn no era tan bon membre de la lògia. Més de dos anys va ser suspès de les seves funcions, mentre que Mozart seguia sent molt actiu en aquestes trobades. No obstant això una mica dels postulats de la maçoneria es poden apreciar indirectament al seu oratori La creació.

Va ser un dels vint fills del compositor alemany Johann Sebastian Bach. Va ser conegut com "el Bach milanès" o "el Bach londinenc".

El 1778, Johann Christian Bach rep un encàrrec de París per a una òpera (Amadis de Gaule) que no va tenir l'èxit esperat. El 15 de juny d'aquest mateix any, és rebut com a "Company" i nomenat "Mestre" a la lògia maçònica de Londres.

Mozart era un ardent maçó i aviat va arribar a Mestre. El 5 de desembre de 1784 Mozart va ser proposat com a candidat a la Lògia vienesa Zur Wohltätigkeit (La Beneficència). El 14 de desembre de 1784 va ser rebut com a Aprenent. Deu dies després va visitar la més important de les Lògies austríaques, Zur wahern Eintracht (La Veritable Concòrdia), el Gran mestre de la qual era el famós científic humanista Ignaz von Born. A fins de març de 1785 Leopold Mozart, el seu pare, es va fer també maçó i va anar ràpidament promogut a Mestre per disposició especial. Per a completar aquesta distingida societat musical de Maçons del segle XVIII, s'hauria tal vegada d'agregar que també Beethoven que va ser un franc-maçó.Mozart ha deixat una considerable herència de peces maçòniques, la majoria d'elles compostes per a ser interpretades en les Lògies vieneses. Es diu comunament que en la Franc-Maçoneria Mozart va trobar un substitut de l'Església catòlica; en tot cas, com en aquest temps no va poder escriure música d'església (ja que no estava oficialment afiliat a cap de les grans Esglésies vieneses), Mozart va escriure la major part de la seva música més interessant en honor del Gran Arquitecte de l'Univers, que és com es diu al Ser Suprem en els cercles maçònics.

Quan al novembre de 1792 Beethoven s'assenta a Viena és acollit gairebé immediatament per dos maçons: Antonio Salieri i Franz Joseph Haydn. Aquest últim ho acceptarà com a deixeble i molts dels alumnes de Haydn es convertiran en amics o protectors de Beethoven, entre ells, la comtessa Thun, la família Erdödy, Pleyel, Krumpholz, Anton Kraft, Wranitsky i Seyfried. Altres maçons relacionats amb Beethoven van ser Nikolaus Simrock, Franz Ries, von Schall, Johann Peter Eichoff, Johann Joseph Eichoff.

Igualment, entre els seus Protectors trobem diversos maçons. D'entre els seus primers protectors cal citar el príncep Joseph Lobkowitz (1772-1816), el comte Andreas Razumovsky (1752-1836), el comte Moritz Fries (1777-1826), el baró Gottfried van Swieten (1733-18) el comte Johann Georg von Browne-Camus (1767-1827) i sobretot el príncep Karl Lichnowsky (1756-1814) i la seva esposa, la princesa Christiane (1765-1841), els qui van protegir Beethoven més de dotze anys. Al francmaçó Lichnowsky, Beethoven li va dedicar els Trios, opus 1, i després la Sonata Pathétique opus 13, la Sonata opus 26, la Segona Simfonia, opus 36, i l'op. 69. També va dedicar varies de les seves composicions a Germans maçons com Antonio Salieri, Haydn, Frederic II de Prússia, Goethe, Joseph von Sonnenfels (favorit i conseller de Joseph II), etc.

També va treballar amb diversos maçons com Emanuel Schikaneder, llibretista de La flauta màgica de Mozart. També van compondre lletres per a les seves peces musicals maçons com Goethe, Lessing, Sir Walter Scott, Robert Burns, Lord Byron.

Extractat de: Javier Alvarado Planas, Monarques maçons i altres prínceps de l'Acacia, Madrid, 2017, vol. II, pàgines 28-32.

1784 - 1859

Compositor, violinista i director d'orquestra alemany. Va ser un dels compositors més famosos del seu temps. Els seus contemporanis ho consideraven un igual a Haydn, Mozart, i Beethoven, fama que també va sostenir durant les dècades immediatament posteriors a la seva mort.

Ingressa a la societat liberal maçònica, unint-se a la lògia "Ernst zum Kompass".

Fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només trenta-un anys, Schubert és un dels grans compositors del segle xix, i el mestre indiscutible del lied: en va escriure uns 600, el conjunt més perfecte i variat de la història. Se'l sol considerar, gairebé, el creador del gènere. Maçó desde 1811 en la Lógia Zum Goldenen Apfel. 

 Va ser un advocat, jurista, economista, polític, estadista, diplomàtic, escriptor i músic argentí, autor intel·lectual de la Constitució Argentina de 1853. Membre honorari de la lògia Sant Joan de la Fe número 20, va actuar maçònicament a Buenos Aires, França i Montevideo, on va comptar amb la protecció de Giuseppe Garibaldi i Giuseppe Mazzini i va integrar “La joven Italia”. Va ser l'encarregat de portar a Montevideo les Paraules Simbòliques de l'Associació de Maig, fundada per Esteban Echeverría.

1811 - 1886

Va ser iniciat a la Lògia “La Unió” de Frankfurt el 18 de setembre de 1841, aquesta Lògia té als seus arxius la sol·licitud d'ingrés de Franz Liszt. Va ser avançat al Segon Grau el 8 de febrer de 1842 a la Lògia “Sant Joan de la Concòrdia”, a l'Orient de Berlín i en presència del futur Emperador Guillem I. La seva exaltació al Tercer Grau es va produir el 1870 a la Lògia “La Unió ”, a l'Orient de Budapest. També va ser membre d'honor de diverses lògies, fent nombrosos concerts en moltes d'elles, o en societats musicals vinculades a algunes altres. 

1813 - 1901

Músic, polític i maçó. Es pot dir que els seus primers èxits musicals estan relacionats amb la situació política que es vivia a Itàlia en aquells temps. A banda de la seva qualitat artística, les seves òperes servien a més per exaltar el caràcter nacionalista del poble italià.

Verdi també va participar amb èxit en la política italiana. Entre diversos esdeveniments relacionats amb la unitat italiana, quan Roma va ser alliberada, constituïda com a unitat i temporalment com a República, va ser utilitzada la música de la seva òpera (1849) La Batalla de Legnano, com a símbol de la nova situació.

Quan el 1860 el país va aconseguir la independència dels estrangers, Verdi va ocupar un primer pla polític al costat dels maçons de l'època, especialment de Camilo Benso comte de Cavor, principal artífex d'aquest èxit. Verdi va accedir a formar part del nou Parlament on va ocupar el càrrec de Senador.

No es coneixen documents escrits que assenyalin si Verdi va ser iniciat a l'Ordre, però hi ha múltiples indicacions històriques que si ho era. Ho certifica la seva important acció per la unitat italiana, que indubtablement va ser una lluita maçònica. Està comprovat plenament que els seus líders, tant Mazzini com Garibaldi que van arribar a ser Grans Mestres del Gran Orient d'Itàlia, van ser els seus amics.

Retrat d'Isaac Albéniz de Ramon Casas

1860 - 1909

 Compositor i intèrpret de piano català de renom internacional. Va escriure obres per a piano, sis òperes (més una d'inacabada i tres d'esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra. La península Ibèrica i els seus paisatges foren per a ell font d'inspiració inexhaurible.

Nen prodigi, va viatjar per tot el món i ens va deixar una extensa i prolífica producció musical amb notables innovacions instrumentals. A la seva ciutat natal es pot fer una immersió en una de les grans figures de la història de la música.

Albéniz va morir relativament jove, als 49 anys, però la seva vida va ser intensa i va estar marcada per un constant anar i venir entre nombroses ciutats. Aquest caràcter obert, plural i divers, es reflecteix en les seves amistats, entre les quals destaca la de Fernández Arbós, Granados, Enric Morera, Antoni Noguera, Paul Dukas i els pintors modernistes Ramon Casas o Santiago Rusiñol.

Gràcies als seus esforços com a empresari, director, pianista i compositor, es convertí en el primer músic català que aconseguí fama internacional. La seva música per a piano, sobretot la col·lecció de poemes simfònics Ibèria, va ampliar el camp tímbric del piano i la seva expressivitat.[2]

El fons personal d'Isaac Albéniz es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona, que obtingué la donació de la neta del compositor (inclou documentació biogràfica, exemplars manuscrits originals i objectes personals).

Dins del marc de XII Simpòsium d'història de la maçoneria espanyola, celebrat a Almeria l'any 2009, destacava especialment, per al món de la música i els seus creadors, la ponència del professor Jacinto Torres Mulas; aquest prestigiós especialista en el tema i musicòleg revelava amb les seves declaracions la més que probable filiació maçònica del compositor Isaac Albéniz. 

Jacinto Torres Mulas (numerari del claustre de la Universitat Complutense i Conservatori Real de Madrid) convidava a buscar en la mateixa obra de Albéniz els senyals d'aquesta faceta censurada de l'artista davant la pèrdua de documents essencials relatius a la seva biografia.

1865-1957

Compositor finlandès, un dels més populars de finals del segle xix i principis del xx. La seva música i el seu geni van jugar un important paper en la formació de la identitat nacional finesa.Lligat a la tradició romàntica alemanya, va ser un símbol de la independència finlandesa. És autor de set simfonies, un conegut Concert per a violí i de poemes simfònics com Karelia (1893), Finlàndia (1899) o Tapiola (1926), així com del famós Vals trist (1924). Els últims trenta anys de la seva vida els va passar sense crear obres noves. Va ser un dels 27 Maçons fundadors de la Gran Lògia de Finlàndia que van reprendre la tradició Maçònica en aquest país després del període de prohibició viscut sota la dominació russa de Finlàndia.

1899 - 1974

El jazz i la maçoneria són poc probables companys de llit, però a la dècada de 1950, la societat secreta es va convertir en una xarxa de suport per als músics i la fraternitat més gran del món per als homes negres, entre ells Duke Ellington i Sun Ra. S'hi van unir persones com Nat King Cole, WC Handy, Dizzy Gillespie, Count Basie, Lionel Hampton i Paul Robeson.

Molts músics de jazz blanc i líders de bandes eren francmaçons, com Glenn Miller, Paul Whiteman, George Gershwin i Irving Berlin, així com moltes estrelles del country i de l'oest. Però, com tant en la vida americana, la maçoneria estava segregada, amb les lògies maçòniques americanes dividides per línies de color.

És un cantant i músic de soul dels Estats Units, autor de nombroses peces durant la dècada de 1980. Ha venut al voltant de cent milions de còpies dels seus àlbums a tot el món. Pertany a la Lewis Adams Lodge nº 67 Prince Hall Gran Lògia d'Alabama

Franc-maçonnerie et musique

La chaîne d'union 2017/2 (N° 80)

Pages : 100

Éditeur : Grand Orient de France